Sí, totalment. Continuo pensant exactament el mateix. Les coses s'estan fent bé, els passos a seguir són aquests. S'ha d'anar per la via més democràtica possible perquè és el poble català el que ha de decidir. Tinc clar que el 9 de novembre votaré sí i sí.

Suposo que per molts motius. Això ja em ve de petit i a mesura que m'he fet gran no ha canviat. I si no ha canviat és perquè veig que aquesta idea que tinc d'una Catalunya millor, nostra i sense ser manats per una Espanya que sempre ens ha imposat i ens ha marcat i retallat molt els nostres recursos, és possible. Això és el que desitjo, una Catalunya on ens puguem autogestionar i no hi hagi imposicions.

Totalment. Aquests últims cinc o deu anys ha canviat molt la mentalitat dels catalans. Dels catalans catalanistes i dels que fins aquell moment no ho eren, que ara s'estan reconvertint. Això és fruit de la feina que estan fent des de Madrid i la resta d'Espanya, amb unes polítiques de retallades, menyspreu i atacs contra la cultura o la llengua catalanes. Tot això són coses que ajuden a crear un malestar en la ciutadania de Catalunya i això fa que la posició dels catalans vagi canviant.

És complicat perquè si parles d'aquests temes a vegades sembla que et pugui perjudicar. Cadascú ha de triar si vol donar la seva opinió o amagar-la. Jo sóc partidari de donar la cara i dir el que penso. Per això animo tots els catalans que ho sentin, que vulguin que les seleccions catalanes participin en l'àmbit internacional en Jocs Olímpics i en mundials, que facin aquest pas perquè tot suma i des de tots els sectors de la població hem de fer aquest pas. Som un grup en què la gent es fixa i crec que això pot influir en el fet que la gent acabi fent aquest pas.

Vaig jugar a les categories inferiors i vaig arribar a debutar amb l'absoluta. A les inferiors sí que alguna vegada m'havien fet algun comentari com ara: “Si vols la independència, què hi fas aquí?” Jo els responia que jo hi era per competir al màxim nivell possible, on em deixen competir, i esperava que ells fessin el mateix. Jo crec que això és el que pensem molts catalans, que si l'única manera de jugar al màxim nivell és amb la selecció espanyola ho has d'aprofitar. S'ha de separar una cosa de l'altra. Però, en qualsevol cas, ser fidel al que penses i dir-ho.

És complicat. La temporada passada vaig tenir poca continuïtat a l'equip i aquesta serà molt dura perquè he de preparar l'examen MIR. Un cop l'hagi fet, és possible que m'incorpori a l'equip amb més compromís, depenent de molts factors que valoraré en aquell moment. De cara a les pròximes temporades, depenent d'on pugui escollir la plaça per fer l'especialitat, podré continuar jugant a la Santboiana o fer-ho en algun altre equip. Fins ara sempre he portat l'esport i els estudis paral·lelament, però ara és l'hora de fer un pas endavant amb la medicina i això serà el que condicionarà el meu futur. Temporada a temporada m'hauré d'anar replantejant què puc aportar a l'equip.

Guanyar la lliga. Fa dos anys vam tenir-la a tocar, hi havia un grup de gent molt bo, i la temporada passada vam començar malament però amb un parell de fitxatges vam consolidar l'equip. Aquests fitxatges i algun més ja han arribat amb forces renovades i, tot i que els lesionats ho aniran fent amb comptagotes, l'equip ja ha guanyat el primer partit de lliga fora de casa amb contundència. Això és el que s'ha de demanar a aquest equip: que aspiri a tot, que guanyi cada partit que jugui i que segueixi fent gaudir l'afició. Si ho aconseguim, el títol arribarà sol.