D'entrada, és una ocasió única per veure els vuit millors pilots del món de bici­trial, un esport nas­cut a Cata­lu­nya i en què els seus grans cam­pi­ons han estat cata­lans. A més, serà el comiat del Dani Comas, que ha estat deu vega­des campió del món. Es retira de les com­pe­ti­ci­ons ofi­ci­als i se li farà un home­natge, així com a la selecció cata­lana.

Total­ment, en la meva llarga car­rera espor­tiva he après que en el món de l'esport s'ha de con­fiar més en la per­se­ve­rança que en el talent. Els grans fut­bo­lis­tes llan­cen les fal­tes molt bé perquè després dels entre­na­ments es pas­sen dues hores llançant fal­tes cada dia. Amb això vull dir que Cata­lu­nya, si tingués un estat propi, seria una de les prin­ci­pals potències espor­ti­ves mun­di­als, perquè està demos­trat que el nos­tre caràcter ens fa ser per­se­ve­rants i, per tant, gua­nyar en diver­ses moda­li­tats.

Al prin­cipi, com tot, els va xocar una mica, però després s'hi van acos­tu­mar. És com el que pas­sarà aquí quan siguem inde­pen­dents, que, com en totes les rup­tu­res, hi haurà una època de tran­sició, però quan tot­hom s'hi acos­tumi, serà la cosa més nor­mal del món. Poder fer un país nou no té preu i nosal­tres estem en con­di­ci­ons de fer-ho.

D'entrada, poder repre­sen­tar el teu país és una pas­sada, no té preu. Ima­gina't uns Jocs Olímpics, la cerimònia inau­gu­ral i pas­se­jar-hi la senyera... O la con­fron­tació amb Espa­nya, que al prin­cipi tin­dria mor­bo­si­tat però després es nor­ma­lit­za­ria. Real­ment, el millor bene­fici és poder repre­sen­tar el teu país, el que sem­pre has esti­mat, i que esti­gui al mateix nivell que Ale­ma­nya, els Estats Units... No es pot expli­car, ens ho ima­gi­nem però no ho hem pogut viure. A més, la potència que tindríem a nivell espor­tiu és bes­tial. Per exem­ple, en motos tots són cata­lans: enduro, trial, motocròs, Moto GP... I encara es poden fer mol­tes més coses per ser millors en més esports. Els cata­lans podem equi­pa­rar-nos amb Ale­ma­nya o amb els Estats Units si tenim una bona estruc­tura d'esport de base.

Pri­mer, perquè no em sento iden­ti­fi­cat amb Espa­nya. He estat i m'he sen­tit català tota la vida. Bàsica­ment és sen­ti­ment. Sem­pre he par­lat català, sem­pre he defen­sat la meva llen­gua, sem­pre he viat­jat amb una senyera a la maleta i he expli­cat on és Cata­lu­nya. Al Japó, per exem­ple, hi he estat més de qua­ranta vega­des i sem­pre he expli­cat que sóc de Cata­lu­nya. Quan he viat­jat fora, sem­pre he inten­tat anar a veure comu­ni­tats de gent cata­lana que viu allà. No sé com expli­car-ho però he estat 100% català tota la meva vida. Abans la inde­pendència es veia com una missió impos­si­ble, però arran de la mani­fes­tació de fa dos anys, pot­ser ara és pos­si­ble.

Ara mateix el més impor­tant de tot és que enti­tats com l'ANC o Òmnium ens donin uns bon argu­ments per convèncer els inde­ci­sos. Ens falta algú que doni argu­ments més del dia a dia com: “Si som inde­pen­dents la ben­zina bai­xarà 20 cèntims de cop” o “No hi haurà peat­ges”. És a dir, fets con­crets. Els que som inde­pen­den­tis­tes de sen­ti­ment, ja ho som. Ara cal convèncer la franja del mig, els inde­ci­sos, amb fets con­crets i tan­gi­bles. De moment ningú els diu i poden aca­bar decan­tant la balança.

Veus alguns espor­tis­tes que es mullen pel país, com l'Ivan Tibau o l'Ole­guer, però pot­ser després el país no els acom­pa­nya. L'Ole­guer va tenir prou reco­nei­xe­ment quan va dir que no anava amb la selecció espa­nyola? A vega­des et mulles per sen­ti­ment però el país no t'acom­pa­nya. De fet, l'espor­tista té el pro­blema de viure una etapa curta i amb molts interes­sos, com ara patro­ci­na­dors que no volen que els rela­ci­o­nin amb res d'inde­pendència. Jo ara orga­nitzo esde­ve­ni­ments i a vega­des m'hi trobo, però sem­pre que puc hi poso alguna cosa cata­la­nista o inde­pen­den­tista.

Serem un país inven­ci­ble a tots els nivells.