M'hi vaig iniciar el 1993. El 1992 va ser quan vaig tenir l'accident, en bicicleta. Vaig trigar un any a tornar a fer esport, que és el que m'havia agradat sempre. Abans jugava a futbol, però vaig haver de fer un canvi molt gran. Vaig tenir l'oportunitat de provar una cadira de competició al club de Granollers, que tenia secció de paralímpics. Em va agradar tant la sensació que des d'aquell dia sempre m'ha agradat entrenar-me. Des del principi em vaig posar el llistó molt alt i a poc a poc he anat a més. Quan feia poc temps que havia començat, vaig conèixer un atleta suís, Heinz Frei, que tenia la mateixa lesió que jo i un munt de rècords del món. Va ser un referent per a mi.

He estat a Atenes, Pequín i Londres. Londres va ser un desastre perquè feia dos anys que estava preparant molt bé la cursa de 800 metres i el Comitè Paralímpic Espanyol (CPE) m'havia donat molt suport. Havia estat subcampió del món, feia dos anys seguits que aconseguia la millor marca mundial i em portaven en safata. A Londres arribava molt bé de forma, però al cap de dos dies de ser allà, vaig agafar una infecció d'orina i vaig quedar fet pols. Els Jocs van anar fatal, em van eliminar en la primera eliminatòria i aleshores el CPE va començar a passar de mi totalment. Havia estat preparant molt bé els Jocs, però va passar això. Va ser molt injust perquè si tens una mica de cap veus que aquest esportista ha demostrat que pot estar al capdavant. Perquè li passi un imprevist, que és com si hagués tingut una lesió, no pots retirar-li tot el suport.

No, es pensen que els esportistes surten de sota les pedres. El mes següent, ja m'havien tret tota la beca. Ara estic dins del pla ADOP, però no em donen res. Ni econòmicament, ni material, ni ajudes en viatges. Això meu té justificant i els metges del comitè em van detectar la infecció d'orina. Ells han de veure que no vaig rendir perquè vaig tenir aquest problema. Per sort, nosaltres tenim moltes competicions internacionals durant l'any que no tenen res a veure amb Espanya ni amb el CPE ni res, i amb això podem anar fent.

Sí, la gent està assabentada del tema. Sempre explico que no som espanyols sinó catalans, però en general tothom sí que sap de què va tot.

Crec que la independència és l'única solució. Si s'aconsegueix, al principi ho passarem malament, no sé si pitjor que ara, però almenys estarem lluitant per alguna cosa nostra. Trigarem més o menys però ens en sortirem. Quan la gent lluita per una cosa que és seva, també hi ha més ganes de tirar endavant. És com ara amb l'esport. Estem gairebé obligats a competir per una bandera o per un país que no sentim com a nostre. Però és l'única solució si vols ser a competicions importants.

No, perquè és la realitat. Jo em sento català al 100%, però des del punt de vista esportiu si vols viure del teu esport he après que has de ser un mercenari. Per molt català que sigui, si em ve el Marroc i em diu que em paga una quantitat per córrer per ells, jo ho faré. Per molt català que sigui, estic intentant fer el que m'agrada i si el meu país no té les possibilitats d'ajudar-me com necessito m'he d'espavilar d'una manera o altra. Molts esportistes catalans competim per Espanya perquè és l'única manera que hi ha. Però a la cadira jo sempre hi porto una bandera catalana al davant.

Exacte, els puc caure millor o pitjor, però tot va per marques. El que passa és que ells et poden posar impediments, i ja m'han demostrat que no te'n pots fiar ni un pèl i que tot es mou per interessos. Sempre he dit que no tinc res en contra de la gent espanyola. Tinc molts amics espanyols i són bellíssimes persones. El que no m'agrada és com el govern tracta Catalunya i com estan sempre burxant. Per la resta, no tinc cap problema. I com sempre dic, conec més catalans males persones que espanyols perquè visc aquí i conec molts més catalans.

Sí, crec que si aconseguim la independència continuarà havent-hi corrupció i totes aquestes coses, però també la gent estarà més motivada per alçar el país. És millor lluitar per una cosa que sents que no pas lluitar perquè et vagin prenent el pèl. El més important de ser independents és que tinguem la llibertat d'organitzar-nos com vulguem. Si la caguem, la caguem nosaltres, però que no hàgim de dependre tant d'altres persones. El govern espanyol està més pendent de posar pals a les rodes que no pas d'ajudar i agilitar les coses.