El partit, un bon termòmetre

Tots els enfrontaments entre el País Basc i Catalunya, tret de tres, es van disputar entre 1915 i 1931. Llavors, tot i que durant la dictadura franquista les dues seleccions van continuar jugant de manera puntual, ho van fer sense cap retrobament fins que, el 21 de febrer de 1971, San Mamés va tornar a acollir aquest partit, en un matx d'homenatge a l'àrbitre Juan Gardezabal. Aquell enfrontament, que es va jugar davant d'uns 25.000 espectadors, ja va ser un bon termòmetre de l'estat d'ànim que hi havia al País Basc. Era l'última etapa del franquisme i el duel va tenir un marcat caràcter polític, amb un camp que estava farcit d'ikurrins.

Haurien de passar 35 anys perquè la cita es repetís. Va ser el 8 d'octubre del 2006 al Camp Nou, davant de més de 55.000 espectadors. Llavors, a diferència d'ara, els partits de la selecció eren l'escenari senyalat on fer reivindicacions nacionals. De fet, en aquella època, el front que hi havia obert era el de l'oficialitat de les seleccions. Val a dir, això sí, que en aquell matx, que va acabar 2-2, només el País Basc va posar amb una pancarta a favor d'aquesta causa. La federació catalana no es va mullar.

La cita va tenir un partit de tornada, un any després a San Mamés (1-1). En aquella ocasió, en canvi, les dues seleccions es van implicar força més i van saltar al terreny de joc amb una pancarta –en basc i en català– que deia: “Euskal Herria, Catalunya. Una nació, una selecció.” La jornada d'aquell 29 de desembre, de fet, va tenir un inici força polític, ja que els governs català, basc i gallec van exposar a Bilbao l'anomenada Declaració de San Mamés, que va ser l'expressió política de la voluntat que tenien de promocionar l'esport dins dels seus respectius marcs competencials, a banda d'establir una cooperació a tres bandes, en què també es feia referència a la participació de les seleccions en tornejos internacionals.

Des de llavors fins avui, però, han passat set anys, tres 11-S històrics i un 9-N. Reclamar l'oficialitat de les seleccions és un episodi anterior i ja superat a casa nostra. Catalunya busca ara el seu lloc al món, i els partits de la selecció tenen un caràcter cada cop més festiu. De reivindicació, però, no en faltarà. Ni de bon tros. Avui es reuneixen dues aficions amb causes compartides, i l'escenari és ideal per exposar-les.