Catalunya-País Basc
Una cita recurrent
Segle de germanor
Catalunya, que va visitar per primer cop San Mamés fa 100 anys, s'ha enfrontat onze vegades amb el combinat del País Basc
Les dues seleccions han compartit causes que han anat evolucionant de bracet amb la societat
La cita d'aquesta nit a San Mamés servirà per celebrar que el 3 de gener del 1915 el País Basc i Catalunya es van veure les cares per primera vegada en un camp de futbol. Ha passat un segle i ha plogut moltíssim, però l'agermanament entre les dues aficions, més polític i social que no pas esportiu, s'ha mantingut al llarg dels anys, sobretot en les últimes dècades.
Aquella primera cita no va acabar gaire bé per al combinat català. Llavors, davant d'uns 6.000 espectadors, en un camp nou de trinca, San Mamés, que s'havia inaugurat un any i mig abans, el conjunt basc va acabar golejant una Catalunya delmada per les baixes, en un enfrontament en què va excel·lir Pitxitxi, que va marcar quatre dels sis gols del conjunt de casa. El partit va acabar 6-1 i la diana de l'honor dels catalans la va fer Armet. Aquell mateix any, les dues seleccions es van veure les cares un parell de vegades més, amb un empat (2-2) i una derrota dels catalans de bagatge (1-0). De fet, la tònica històrica dels partits entre Catalunya i el País Basc és força desfavorable al combinat quadribarrat. I és que els catalans només han guanyat un dels onze partits disputats –1-2 a San Mamés, el 21 de febrer de 1971–, mentre que han ensopegat sis cops i han empatat en quatre ocasions.
El partit, un bon termòmetre
Tots els enfrontaments entre el País Basc i Catalunya, tret de tres, es van disputar entre 1915 i 1931. Llavors, tot i que durant la dictadura franquista les dues seleccions van continuar jugant de manera puntual, ho van fer sense cap retrobament fins que, el 21 de febrer de 1971, San Mamés va tornar a acollir aquest partit, en un matx d'homenatge a l'àrbitre Juan Gardezabal. Aquell enfrontament, que es va jugar davant d'uns 25.000 espectadors, ja va ser un bon termòmetre de l'estat d'ànim que hi havia al País Basc. Era l'última etapa del franquisme i el duel va tenir un marcat caràcter polític, amb un camp que estava farcit d'ikurrins.
Haurien de passar 35 anys perquè la cita es repetís. Va ser el 8 d'octubre del 2006 al Camp Nou, davant de més de 55.000 espectadors. Llavors, a diferència d'ara, els partits de la selecció eren l'escenari senyalat on fer reivindicacions nacionals. De fet, en aquella època, el front que hi havia obert era el de l'oficialitat de les seleccions. Val a dir, això sí, que en aquell matx, que va acabar 2-2, només el País Basc va posar amb una pancarta a favor d'aquesta causa. La federació catalana no es va mullar.
La cita va tenir un partit de tornada, un any després a San Mamés (1-1). En aquella ocasió, en canvi, les dues seleccions es van implicar força més i van saltar al terreny de joc amb una pancarta –en basc i en català– que deia: “Euskal Herria, Catalunya. Una nació, una selecció.” La jornada d'aquell 29 de desembre, de fet, va tenir un inici força polític, ja que els governs català, basc i gallec van exposar a Bilbao l'anomenada Declaració de San Mamés, que va ser l'expressió política de la voluntat que tenien de promocionar l'esport dins dels seus respectius marcs competencials, a banda d'establir una cooperació a tres bandes, en què també es feia referència a la participació de les seleccions en tornejos internacionals.
Des de llavors fins avui, però, han passat set anys, tres 11-S històrics i un 9-N. Reclamar l'oficialitat de les seleccions és un episodi anterior i ja superat a casa nostra. Catalunya busca ara el seu lloc al món, i els partits de la selecció tenen un caràcter cada cop més festiu. De reivindicació, però, no en faltarà. Ni de bon tros. Avui es reuneixen dues aficions amb causes compartides, i l'escenari és ideal per exposar-les.