El Con­sell Asses­sor per a la Tran­sició Naci­o­nal, l'orga­nisme creat per asses­so­rar jurídica­ment i tècni­ca­ment el govern català en el procés cap a l'estat propi, va pre­sen­tar fa dos mesos el lli­bre blanc de la tran­sició naci­o­nal, en què explica el full de ruta a seguir. Mal­grat la seva extensió, s'hi fa poca referència a l'àmbit espor­tiu, tot i que, en la qüestió del reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal de les selec­ci­ons cata­la­nes, tam­poc cal gas­tar-hi gaire tinta, tal com s'asse­gura: “Pel sol fet d'esde­ve­nir un estat inde­pen­dent, de manera quasi automàtica –després dels per­ti­nents pro­ces­sos de petició d'ingrés–, s'acce­di­ria a la presència inter­na­ci­o­nal en aque­lles com­pe­ti­ci­ons en què es par­ti­cipa amb repre­sen­ta­ci­ons esta­tals.” Així doncs, el lli­bre blanc evi­den­cia que la via política, és a dir, el fet de con­ver­tir-se en estat i ser reco­ne­gut pels orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals, és l'única manera d'acon­se­guir que les selec­ci­ons naci­o­nals com­pe­tei­xin de manera ofi­cial. Pel que fa als espor­tis­tes, el lli­bre blanc no parla explícita­ment sobre si podrien triar, en el cas del fut­bol, entre defen­sar els colors de Cata­lu­nya o d'Espa­nya, tot i que sí que fa referència als Jocs Olímpics, en què “Cata­lu­nya podria par­ti­ci­par amb els espor­tis­tes que hagues­sin optat per pertànyer a la selecció cata­lana de la seva dis­ci­plina espor­tiva”. Si el nou estat per­met con­ser­var la naci­o­na­li­tat espa­nyola, s'entén que, a pri­ori –o si més no en una etapa de tran­sició–, es podria esco­llir el com­bi­nat naci­o­nal.

En el cas del fut­bol, la FIFA es renta les mans de qual­se­vol rei­vin­di­cació o con­flicte ter­ri­to­rial ja que, segons el seu arti­cle desè, només accep­tarà les fede­ra­ci­ons d'un estat reco­ne­gut per l'ONU. Així, perquè la hipotètica con­versió de Cata­lu­nya en estat inde­pen­dent portés també a la sobi­ra­nia espor­tiva, hau­ria d'obte­nir un con­sens inter­na­ci­o­nal ampli, ja que l'ONU no reco­nei­xe­ria el nou estat fins que no ho fes­sin la majo­ria dels seus estats mem­bres. Poste­ri­or­ment, el reco­nei­xe­ment de la FIFA i de la UEFA seria ine­vi­ta­ble, després, això sí, del procés de petició d'ingrés de què parla el lli­bre blanc.

L'últim pre­ce­dent euro­peu de fede­ració reco­ne­guda per la FIFA és Mon­te­ne­gro –en l'àmbit mun­dial és el Sudan del Sud, el 2012–, que va acon­se­guir el vis­ti­plau per com­pe­tir de manera ofi­cial el maig del 2007, un any després del mes intens que va anar del referèndum d'inde­pendència (el 21 de maig del 2006, gua­nyat pel sí amb un 55,5% dels vots) fins al reco­nei­xe­ment per part de l'ONU, el 28 de juny. Després, Mon­te­ne­gro va haver de reac­ti­var una fede­ració cre­ada en els anys trenta com a orga­nisme regi­o­nal, que sem­pre va tenir un fun­ci­o­na­ment dis­cret i que en els últims anys, del 2000 al 2006, va estar total­ment apar­cada per la cre­ació de la fede­ració de Sèrbia i Mon­te­ne­gro. Com que Sèrbia va ser con­si­de­rada la con­ti­nu­a­dora d'aquesta fede­ració, el seu ingrés a la FIFA va ser automàtic, men­tre que Mon­te­ne­gro va haver d'espe­rar un temps, ja que va haver de res­sus­ci­tar la seva pròpia fede­ració: l'octu­bre del 2006 va ser reco­ne­guda de manera pro­vi­si­o­nal per la UEFA, que la va reconèixer de manera ofi­cial el gener següent. El 31 de maig del 2007 es va inte­grar a la FIFA. Men­tre que Sèrbia ja va par­ti­ci­par en la clas­si­fi­cació per a l'Euro­copa del 2008, la demora va fer que Mon­te­ne­gro no hi fos a temps i que el seu pri­mer par­tit ofi­cial, més d'un any després de l'ingrés a la FIFA, fos en la clas­si­fi­cació per al mun­dial del 2010, el 6 de setem­bre del 2008. En el cas de Cata­lu­nya, el fet de tenir una fede­ració activa i àmpli­a­ment orga­nit­zada hau­ria de reduir con­si­de­ra­ble­ment el temps –d'un any en el cas de Mon­te­ne­gro– entre l'ingrés a l'ONU i l'ingrés a la FIFA. En ante­ri­ors casos, com en els països bàltics o en la resta dels balcànics, aquest procés va durar entre tres i sis mesos.