Això és el que hi ha. Un amistós de Nadal. De moment, no es pot celebrar res millor, que les circumstàncies ho impedeixen. Mentre l'statu quo no canviï, doncs, cal gaudir de la selecció, que els principals futbolistes de casa nostra no fallaran. Potser el context, un partit sense res en joc la nit de Sant Esteve, no és el més atractiu, però sí que ho és la cita, amb aquell punt de romanticisme que tenen els duels entre dos països que comparteixen causes com Catalunya i el País Basc. L'escenari, a més, és grandiloqüent: el Camp Nou. Si l'any passat San Mamés es va omplir i va rugir, enguany caldria estar a l'altura. D'acord, l'estadi del Barça és molt més gran i el futbol aquí es viu d'una altra manera, però és que més enllà dels arguments sentimentals, perennes en aquest tipus de cites, hi ha els futbolístics, i aquests també són enormes. No es tracta només de treure la senyera i l'estelada de casa un dia més, es tracta també de formar part d'una nit festiva en què, més enllà de les banderes i les pancartes, la pilota serà el centre d'atenció. Si és que no ho són els astres que s'encarregaran de remenar-la com fa anys que la remenen. Piqué, Sergio Busquets, Sergio García, Verdú, Gerard Moreno i companyia van aprendre l'ofici de futbolista als camps d'aquí. Aquells on a principi dels noranta es pelaven els genolls, deixant-se la pell, literalment, sobre la terra. Si és que no se la cremaven sobre l'asfalt dels carrers i els carrerons del país. I és que aquest partit és també un homenatge a aquest futbol i a tota la gent que l'ha fet i el fa possible. A qui un dia es va enfrontar a aquests jugadors i ara s'espolsen el cautxú de les botes diumenge rere diumenge, si és que no dediquen el cap de setmana a altres coses.