L'arrencada és clau

Tan sols dos dels últims 26 finalistes van arribar a la sèrie decisiva remuntant el factor pista en les semifinals. I, d'aquests 26, els 22 que van guanyar el primer partit a casa van passar a la final. 17 d'aquestes sèries no van arribar al tercer partit. Sí, és passat, però és tan contundent que reforça la importància del primer partit.

No caldran motivacions suplementàries, i menys amb aquest rival. L'Spar sap què s'hi juga i fa tot l'efecte que ha aconseguit un equilibri mental òptim entre el convenciment que tot és possible –i les victòries contra l'Avenida ho demostren– i la tensió del present, que diu que el Conquero és l'únic equip que ha derrotat l'Spar dos cops aquesta temporada. Tant és així que apel·lar al record de la crua derrota en la copa com a element extramotivador sembla, més que innecessari, gairebé fora de lloc.

Tota la pressió

L'estratègia del tècnic del Conquero és clara: tota la pressió per a l'Spar. Que l'Uni és l'equip que ha fet millor bàsquet en el tram final de lliga, que la plantilla del Conquero és curta, que fa vertigen jugar contra l'Spar... Íñiguez s'espolsa l'etiqueta de favorit i recorda que en els enfrontaments directes van 2-1 per a les andaluses.

D'elements de sorpresa, n'hi pot haver, però la realitat és tossuda i diu que el Conquero encara no ha tastat el joc de transició de l'Spar al nivell a què l'ha portat en les últimes jornades de la fase regular. En canvi, l'Spar té molt apamat el llistó d'exigència física de les andaluses.

Entrada de franc

Que l'equip se senti còmode, amb estímuls positius, és bàsic, sobretot en una setmana que no ha estat ideal pel que fa als entrenaments (Fontajau no ha estat disponible entre dimecres i ahir per un concert i les finals del Costa Brava Girona International Basket 2015). Per això, i perquè la data festiva no acompanya, el club ofereix l'entrada de franc.