Quan Leo Messi va conquerir el seu primer títol com a professional –la lliga amb el Barça del 2005– encara faltaven dos anys perquè naixés Lamine Yamal. La dada és senzillament brutal perquè 19 anys després Messi continua guanyant. Dues dècades d’hegemonia absoluta del millor futbolista de tots els temps.

Lamine Yamal, amb 17 anys i un dia, ha abraçat la glòria a Alemanya. L’Eurocopa guanyada amb Espanya és el seu primer títol oficial com a professional. La dada també és impressionant perquè ha superat un mite com Pelé –va guanyar el mundial del 1958 amb el Brasil amb 17 anys i 249 dies– i, per exemple, Leo Messi no va aconseguir guanyar un gran títol amb l’Argentina fins superada la trentena. És cert que abans havia guanyat la medalla d’or amb la selecció olímpica i el mundial del 2005 amb la sub 20, però amb l’absoluta de l’Argentina la copa Amèrica se li va resistir fins al 2021 i el mundial fins al 2022, amb 34 i 35 anys.

Messi és la perfecció dilatada en el temps, Lamine Yamal és una irrupció sense precedents i la precocitat elevada a l’extrem. Dos genis, dos talents únics que el 2007 van ser immortalitzats per la càmera i la mirada del fotògraf Joan Monfort en una fotografia que ha vist la llum aquest mes de juliol, disset anys després de la seva execució, i que ja és història del fotoperiodisme esportiu. A la foto es veu un jove Leo Messi banyant un nadó acabat de néixer. Era Lamine Yamal. El diari Sport va unir-los per a un calendari solidari sense que ningú pogués imaginar el futur que els esperava a tots dos. La vida.

Ara, 17 anys després d’aquella fotografia, el destí ha decidit unir de nou els camins de tots dos. Lamine Yamal i Leo Messi s’enfrontaran a partit únic en la Finalíssima que enfrontarà Espanya i l’Argentina el 2025. Encara no hi ha data ni seu oficial, però és el partit somiat pel barcelonisme.

Hi ha coses escrites a les estrelles i el destí ha volgut que Lamine Yamal i Leo Messi guanyessin l’Eurocopa i la copa Amèrica del 2024 en poques hores de diferència. Miami i Berlín. El Hard Rock de Miami i l’Estadi Olímpic de Berlín units per dos astres. En el cas de Messi, la copa Amèrica guanyada contra Colòmbia la matinada de dilluns representa el seu títol número 45. Una lesió al turmell el va deixar fora de la final en el minut 65, però l’Argentina es va abraçar a Lautaro Martínez en la pròrroga i Messi va passar del desconsol a la felicitat (1-0). Ningú ha guanyat més que ell. Supera Dani Alves i Andrés Iniesta. Trenta-cinc títols amb el Barça, tres amb el PSG, un amb l’Inter de Miami i sis amb l’Argentina. Una bogeria. Amb la selecció ha viscut una autèntica història d’amor i odi, i al final de la seva carrera li ha acabat arribant la glòria, amb tres títols seguits, la copa Amèrica del 2021, el mundial de Qatar del 2022 i la copa Amèrica del 2024.

En el cas de Lamine Yamal, l’Eurocopa l’ha consagrat com a estrella mediàtica. Ha estat escollit com el millor jugador jove del torneig i ha sentenciat de retruc la cursa cap al Golden Boy. És la gran bandera del barcelonisme i el futbolista sobre el qual ha de girar el nou projecte de Hansi Flick. Està preparat per liderar aquest Barça. En el seu cas l’edat és simplement un número.