El Barça marxa a l’aturada per seleccions amb un ple absolut de victòries i sent líder en solitari. 12 punts de 12 possibles, d’un equip que il·lusiona i que ha atrapat tota la parròquia blaugrana. Excel·lent inici de curs del conjunt dirigit per Hansi Flick, que malgrat que encara està en procés de construcció i adaptant-se a les baixes en forma de lesió d’última hora, això no li impedeix sumar de tres en tres i regalar espectacle.

En el segon compromís a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, els blaugrana no van fallar a la seva gent. Contra el Valladolid, que ha ascendit recentment a primera, es va tornar a veure un Barça amb caràcter i esperit competitiu. Intensos fins al final, els culers no van donar cap mena de possibilitat al conjunt dirigit per Paulo Pezzolano, a qui van atropellar gràcies a un gran joc coral. Raphinha es va estrenar com a golejador amb un hat-trick, i els gols de Lewandowski, Kounde, Dani Olmo i Ferran Torres van posar la cirera a una tarda d’allò més plàcida i festiva. Demostració de confiança i exhibició ofensiva que va finalitzar amb tota l’afició corejant el nom de Hansi Flick per celebrar una golejada per a la història. Feia molt de temps que el Barça no aconseguia endossar tants gols a un rival. I encara n’haurien pogut ser més si Dani Olmo, en dues ocasions, i l’ariet polonès, en una altra, no haguessin topat amb el pal.

En aquest duel, Hansi Flick va premiar Dani Olmo amb la titularitat. L’egarenc hi va respondre amb una altra excel·lent actuació, en què va demostrar la seva qualitat i es va convertir en un dels grans protagonistes en la parcel·la ofensiva. Com es perfila, com accelera les accions i com és sempre en el lloc i el moment adequats per intentar colpejar i enviar la pilota al fons de la porteria. Les altres dues novetats en l’onze inicial van ser Marc Casadó, que va entrar en el lloc del lesionat Bernal, i Balde, que va recuperar la titularitat en detriment de Gerard Martín.

El Barça va deixar ben clar des del primer instant del duel les seves intencions, i és que ben aviat el flamant fitxatge d’aquest estiu va estar a punt d’obrir la llauna en el minut 4, en la primera arribada de perill. També en el 9, quan el terrassenc va veure com li anul·laven un gol per fora de joc. La tercera va ser la bona, però l’autor del gol va ser Raphinha (20’). Passada a l’espai de Cubarsí per al brasiler, que controla la pilota amb el pit, detecta l’espai i supera Hein amb un xut ras i encreuat. El segon no va trigar a arribar. En l’acció següent, Lewandowski va ampliar distàncies (24’) amb un xut dins l’àrea. Els de Hansi Flick no van afluixar, i abans del descans encara hi va haver temps perquè Kounde posés més terra pel mig amb el tercer (45’+2) amb una rematada des del punt de penal en un servei de córner. Abans, Olmo havia estavellat una altra pilota al pal.

Després de la represa, el guió va ser el mateix. Els blaugrana van continuar dominant a plaer i els gols van caure l’un rere l’altre sense parar. No hi havia temps per despistar-se. L’espectacle era a la gespa. Raphinha, amb dues dianes més, va materialitzar el seu hat-trick (64’ i 72’); Dani Olmo, després de buscar-ho amb molta insistència, va trobar el premi (82’), i Ferran Torres va ser l’últim a tancar la festa (85’). El Valladolid, enfonsat, no va aixecar el cap en cap moment. La festa va ser de clar color blaugrana. El Barça es va posar l’afició a la butxaca amb una autèntica exhibició. Inici de curs immaculat.