En un inici de temporada ple de notícies positives, col·lectives i individuals, el nivell que està mostrant Iñigo Martínez n’és una de les més destacades. El central d’Ondarroa ha recuperat amb Flick la seva millor versió, una que no havia pogut oferir des que va arribar al Barça, llastrat per continus problemes físics. En una plantilla amb recursos limitats, moltes lesions i la joventut com a tret identitari, l’experiència i el lideratge del basc l’han convertit en una peça absolutament indiscutible per al tècnic alemany.

Iñigo acaba contracte a final de temporada i, amb el seu rendiment, ha col·locat la seva carpeta sobre el despatx de Deco, al costat de les moltes altres que hi té el portuguès, amb noms com ara Araujo, De Jong, Pedri, Gavi, Christensen o Eric Garcia. Ningú imaginava que el basc hauria de ser una de les prioritats per al director esportiu aquesta campanya, amb 33 anys havia viscut un últim any complicat i, fins i tot, durant l’estiu es va plantejar la possibilitat que deixés Barcelona. La seva situació ha fet un gir de 180 graus en pocs mesos.

Iñigo és el jugador amb més minuts de la plantilla ara mateix. Suma 1.416 minuts, repartits en 16 dels 17 partits que l’equip ha jugat fins ara. El central tan sols es va quedar sense competir en la derrota del Barça contra l’Osasuna. Les dades s’oposen frontalment a les de la temporada passada, en la qual l’ex de l’Athletic va acumular 1.624 minuts en tot l’any, jugant 25 partits entre totes les competicions, en 16 ocasions com a titular. Per tant, Iñigo encadena les mateixes titularitats en els tres primers mesos d’aquesta campanya que en tota l’anterior. En minuts, està a menys de tres partits complets de superar els que va tenir l’edició passada.

El seu protagonisme és clau per explicar el Barça de Flick. Gairebé sempre al costat de Pau Cubarsí a l’eix de la defensa, el basc és un element indispensable per defensar cap endavant i mantenir la línia de quatre molt alta. Iñigo és un líder, és l’encarregat d’ordenar als companys i indicar els moments en què toca fer un pas endavant. Tots el segueixen amb un grau de concentració elevadíssim que està fent que el sistema funcioni a la perfecció. Els blaugrana han deixat en fora de joc els rivals en més d’un centenar d’ocasions en aquest primer terç de temporada, més del doble que els equips d’Europa que el segueixen. La trampa fins ara és gairebé infal·lible. Són 14 gols anul·lats als rivals, és gairebé un gol anul·lat forçat per partit. És cert que el Barça no viu de deixar la porteria a zero i sent l’equip més sòlid en defensa, de fet, ha encaixat 17 gols en contra en 17 partits, una xifra que no és especialment baixa. Però l’equip i el cos tècnic assumeixen prendre aquest risc, amb la línia defensiva tan alta. És precisament això el que permet tenir constantment l’equip molt junt a camp contrari i executar la pressió alta tan característica del Barça de Flick i fonamental en l’èxit dels culers.

La presència d’Iñigo aporta moltíssimes coses més. És un defensa contundent, guanyador de duels i potent en el joc aeri. Té una mitjana de quasi un 70% de duels guanyats aquesta campanya i està recuperant més de 3 pilotes per partit. A aquesta solidesa defensiva, s’hi suma un peu esquerre sensacional i una gran visió de joc. De fet, és també fonamental en la sortida de pilota blaugrana i per superar línies. Lidera el rànquing de passades cap endavant, amb 31 encertades de 51 intents.

No es queda aquí la seva contribució ofensiva. Iñigo és un defensa que sempre ha tingut gol, determinant en les accions a pilota aturada. No en va marcar cap la temporada passada, però havia vist porteria en les quatre anteriors amb l’Athletic i en les set que va jugar amb el primer equip de la Real Sociedad. De fet, en fins a tres campanyes ha assolit la xifra de quatre gols i va pel camí de, com a mínim, igualar-la enguany. N’ha fet ja dos en aquesta campanya. Tots dos han estat en Champions, contra el Young Boys i l’Estrella Roja, en dues grans rematades de cap. A més, també ha repartit dues bones assistències, fent gala sovint del bon xut llarg que té. L’increment de confiança del basc s’ha fet també evident en aquestes accions.

Després d’oferir durant anys un gran rendiment en la Real Sociedad i l’Athletic Club, a més de la selecció espanyola, Iñigo Martínez ho havia passat malament les últimes temporades. Constants lesions i problemes físics li havien impedit tenir cap mena de continuïtat. Sembla que ha deixat enrere els condicionants físics i viu ara una segona joventut. Se’l veu gaudir sobre la gespa, se sent important al vestidor i està brillant en les seves actuacions.

Els pròxims mesos tornaran a l’equip Araujo i Christensen, titulars la temporada passada. La competitivitat a l’eix de la defensa creixerà i Flick sumarà recursos en una zona molt limitada fins ara, amb tan sols Iñigo i Cubarsí com a centrals del primer equip. Caldrà veure si el danès o l’uruguaià són capaços de fer-se un lloc en l’onze, però no ho tindran gens fàcil. No tan sols hauran d’agafar ritme competitiu i recuperar la seva millor versió, sinó que hauran d’adaptar-se a allò que vol Flick dels seus centrals. Cap dels dos ha pogut jugar un sol partit oficial amb l’alemany.