A Migue­lito López Abril li bri­llen els ulls quan parla dels seus nois de l’Almeda. Amb la mateixa mirada i les matei­xes mans que ha mode­lat lle­gen­des del bàsquet inter­na­ci­o­nal com ara Juan Car­los Navarro i Pau Gasol, enguany ha acon­se­guit por­tar un modest club a l’elit esta­tal. L’Almeda va aca­bar vuitè en el cam­pi­o­nat d’Espa­nya júnior mas­culí mirant, cara a cara, les grans potències espa­nyo­les, una fita estra­tosfèrica tenint en compte que enrere ha dei­xat pedre­res d’equips ACB de gran pres­tigi i pres­su­pos­tos com ara l’Uni­caja, el Gran Cana­ria, l’UCAM Múrcia i el València.

“La clau ha estat tre­ba­llar i tre­ba­llar”, reco­neix López Abril. Però el toc que li ha apli­cat el tècnic a l’equip ha estat clau. “És una pas­sada la visió que té i com plan­teja els par­tits”, diu Edu Perea, el seu aju­dant. Les bases són les matei­xes que ha uti­lit­zat des que el 1985 va començar a ser entre­na­dor: tre­ba­llar els fona­ments. Men­tre molts equips for­ma­tius es per­den en infi­ni­tats de sis­te­mes, Migue­lito desen­vo­lupa el talent dels seus juga­dors fins al límit amb el tre­ball de la tècnica i la tàctica indi­vi­dual. Per això, Ima­nol Martínez i Miquel Puig es van con­ver­tir en dos dels juga­dors més des­ta­cats –d’entre un gra­pat d’estran­gers becats– del tor­neig cele­brat fa quinze dies a Bada­joz. I a la llista encara s’hi hau­ria pogut afe­gir el magnífic base Sergi Tell, si no s’hagués lesi­o­nat, o el gran pro­jecte de futur Miquel Segarra.

“Amb un pivot físic, de tots els que hi ha al tor­neig, hauríem arri­bat més lluny”, afirma Migue­lito. L’encre­ua­ment de quarts de final, con­tra el Madrid (56-81), el va dei­xar fora en bona part pel domini físic del con­junt blanc a la zona (59 rebots a 31). Prèvia­ment, havia gua­nyat l’Uni­caja (60-51) i es va que­dar a un punt de fer-ho con­tra el Gran Cana­ria i l’UCAM en els grups. En la com­pe­tició naci­o­nal, una cis­te­lla el va sepa­rar de der­ro­tar el Barça en el cam­pi­o­nat de Cata­lu­nya, men­tre que en la lliga regu­lar va vèncer la Penya. “Però, tot i que som infe­ri­ors als equips per físic, als juga­dors no se’ls pot dei­xar d’exi­gir perquè con­tinuïn pro­gres­sant”, reco­neix el veterà entre­na­dor, de 63 anys. Pre­ci­sa­ment, la mida dels seus juga­dors con­di­ci­o­narà el seu tras­llat al pro­fes­si­o­na­lisme, ja que són petits per la posició en què juguen. La gran majo­ria van arri­bar a l’Hos­pi­ta­let [amb López Abril com a direc­tor tècnic] refu­sats per les grans pedre­res cata­la­nes, i ara, després de ser tras­lla­dats a l’Almeda, a Cor­nellà de Llo­bre­gat, han donat una lliçó de joc i saber fer en un cam­pi­o­nat cada vegada més pola­rit­zat pels fit­xat­ges arri­bats de l’estran­ger. Han llui­tat con­tra molins de vent i se n’han sor­tit prou bé.