A Miguelito López Abril li brillen els ulls quan parla dels seus nois de l’Almeda. Amb la mateixa mirada i les mateixes mans que ha modelat llegendes del bàsquet internacional com ara Juan Carlos Navarro i Pau Gasol, enguany ha aconseguit portar un modest club a l’elit estatal. L’Almeda va acabar vuitè en el campionat d’Espanya júnior masculí mirant, cara a cara, les grans potències espanyoles, una fita estratosfèrica tenint en compte que enrere ha deixat pedreres d’equips ACB de gran prestigi i pressupostos com ara l’Unicaja, el Gran Canaria, l’UCAM Múrcia i el València.

“La clau ha estat treballar i treballar”, reconeix López Abril. Però el toc que li ha aplicat el tècnic a l’equip ha estat clau. “És una passada la visió que té i com planteja els partits”, diu Edu Perea, el seu ajudant. Les bases són les mateixes que ha utilitzat des que el 1985 va començar a ser entrenador: treballar els fonaments. Mentre molts equips formatius es perden en infinitats de sistemes, Miguelito desenvolupa el talent dels seus jugadors fins al límit amb el treball de la tècnica i la tàctica individual. Per això, Imanol Martínez i Miquel Puig es van convertir en dos dels jugadors més destacats –d’entre un grapat d’estrangers becats– del torneig celebrat fa quinze dies a Badajoz. I a la llista encara s’hi hauria pogut afegir el magnífic base Sergi Tell, si no s’hagués lesionat, o el gran projecte de futur Miquel Segarra.

“Amb un pivot físic, de tots els que hi ha al torneig, hauríem arribat més lluny”, afirma Miguelito. L’encreuament de quarts de final, contra el Madrid (56-81), el va deixar fora en bona part pel domini físic del conjunt blanc a la zona (59 rebots a 31). Prèviament, havia guanyat l’Unicaja (60-51) i es va quedar a un punt de fer-ho contra el Gran Canaria i l’UCAM en els grups. En la competició nacional, una cistella el va separar de derrotar el Barça en el campionat de Catalunya, mentre que en la lliga regular va vèncer la Penya. “Però, tot i que som inferiors als equips per físic, als jugadors no se’ls pot deixar d’exigir perquè continuïn progressant”, reconeix el veterà entrenador, de 63 anys. Precisament, la mida dels seus jugadors condicionarà el seu trasllat al professionalisme, ja que són petits per la posició en què juguen. La gran majoria van arribar a l’Hospitalet [amb López Abril com a director tècnic] refusats per les grans pedreres catalanes, i ara, després de ser traslladats a l’Almeda, a Cornellà de Llobregat, han donat una lliçó de joc i saber fer en un campionat cada vegada més polaritzat pels fitxatges arribats de l’estranger. Han lluitat contra molins de vent i se n’han sortit prou bé.