Química

La decisió, per sorprenent, no és estranya. La direcció del club sempre ha mantingut una relació de confiança i de molt bon tracte amb el seu entrenador, en l’Uni des del 2016 provinent del Salt i el GEiEG. La trajectòria amb Surís a Europa és impecable, cada any millorant l’anterior: des dels vuitens de l’Eurocopa a les semifinals i fent un bon paper en l’Eurolliga la temporada passada. Les negociacions per renovar després de guanyar la segona lliga del club, el 2019, ja es van allargar. I sense acabar la temporada anterior –la derrota en la copa era l’últim partit–, aquest estiu passat encara van trigar més. El gironí, amb mercat sobretot a l’estranger (França) també va entrar en l’òrbita FEB els dos darrers estius.

La qüestió és el potencial de la plantilla de l’Spar, amb primeres espases, i que les expectatives no s’acabessin de veure traduïdes en partits puntuals i amb títols en joc com ara la copa –la pedra a la sabata d’Èric Surís, que n’ha perdut quatre– i la semifinal de la supercopa en l’inici de curs, sense fer pretemporada –cap amistós– i contra l’Avenida de Roberto Íñiguez, campió de lliga en l’Uni el 2015 i la plantilla ja rejovenida.

El moment

La incertesa que afecta tots els àmbits de la societat fa que, si ara mateix s’acaba la lliga, l’Spar Girona no accedeix a l’Eurolliga ni per la prèvia, per la derrota en l’últim partit a Fontajau contra el València (58-68). L’equip està en fase de construcció encara, més amb l’aterratge d’una figura tan influent en joc com Chelsea Gray. I aquí cobra valor fer el canvi en aquest moment, amb un partit de lliga demà i un altre a Fontajau divendres –a porta tancada–, abans de l’aturada FIBA. El format de bombolla de la competició continental, concedida a Girona d’aquí un mes, és d’una exigència que pot haver precipitat la decisió. Com tenir un relleu de les garanties de Julbe, amb qui la direcció del club ha mantingut sempre un bon tracte. L’experimentat i prestigiós tècnic va entrar en l’estructura esportiva de l’Uni el 2010, entrenant el júnior i fent tecnificació individual a jugadores com ara Anna Carbó. Format en el Joventut, va ser en el Valvi (1989-1993), en què es va fer gironí, i ara agafa les regnes del projecte femení a la ciutat, després de passar per Saragossa, Càceres, Andorra, Mèxic, el Barça B i el Llemotges, la temporada passada.