FEB

L’era Alfred Julbe, dia 1

El tècnic de l’Spar debuta a Bembibre (19.30 h) amb un sol entrenament, i la presentació a Girona, abans de pujar al bus

“Me’n veig capaç”, diu sobre que un grup jugui molt a prop del seu màxim, l’objectiu marcat

Anna Caula en dues eta­pes. Joan Car­les Díez, Ramon Jor­dana i Miguel Ángel Ortega sense aca­bar la tem­po­rada. Roberto Íñiguez i Xavi Fernández aca­bant-la. I Èric Surís des de l’estiu de fa qua­tre anys fins diu­menge. És la relació d’entre­na­dors de l’Uni en dotze tem­po­ra­des en la Lliga Feme­nina. I s’hi afe­geix Alfred Julbe (1960) des d’ahir, quan feia el seu pri­mer entre­na­ment a la pista annexa de Fon­ta­jau, com­pa­rei­xia davant dels mit­jans al cos­tat del pre­si­dent, i pujava al bus per mar­xar a Bem­bi­bre, on debuta aquest ves­pre (19.30h) en el par­tit de la jor­nada 8 que l’Spar Girona té pen­dent de la set­mana pas­sada, per la coin­cidència amb la prèvia de l’Euro­lliga, con­tra el cuer (1-7).

“Tots el conei­xeu, és una aposta del club per una per­sona expe­ri­men­tada, de bàsquet, i molt vin­cu­lada a Girona. Volem fer aquest pas més que ens ajudi a con­ti­nuar amb el crei­xe­ment del club dels últims anys”, expo­sava Caye­tano Pérez, que argu­men­tava el canvi: “És una tem­po­rada dura i volem aspi­rar als títols i clas­si­fi­car-nos per a les com­pe­ti­ci­ons euro­pees.”

Res­pecte

“Quan entres a mitja tem­po­rada, cada cosa que diguis pot sonar ofen­siva per a la per­sona que por­tava les reg­nes de l’equip, ho diguis com ho diguis. Tinc un gran res­pecte per l’Èric, sé l’encàrrec que m’han fet i me’n veig capaç. Sé com tre­ba­llo perquè els equips facin les coses d’una manera deter­mi­nada, i lliga amb la idea que tenen els diri­gents del club”, espe­ci­fi­cava Alfred Julbe en la seva pri­mera res­posta, després de la inter­venció de Caye­tano Pérez. També va pun­tu­a­lit­zar, de seguida, la seva relació amb el club, des del 2010, quan es feia càrrec del júnior i de la tec­ni­fi­cació indi­vi­dual de juga­do­res del pri­mer equip, amb espe­cial atenció a Anna Carbó i la seva mecànica de tir: “Sem­pre hi he estat a prop, com en aquells dos anys amb l’Anna Caula.” “És un club que segueixo, com a afi­ci­o­nat i gironí, perquè soc a Girona des que tenia 29 anys”, hi afe­gia Julbe, que també recor­dava haver entre­nat un equip femení a Bada­lona, el Sant Josep, “fa mil anys”. “Al final és entre­nar bàsquet”, argu­men­tava, i a la tarda publi­cava una foto al seu per­fil de Twit­ter amb l’equip del 1983.

“Pri­mer hi ha la sor­presa, sense veure gai­res par­tits veia que ana­ven gua­nyant”, reco­nei­xia sobre la tru­cada rebuda per aga­far l’equip: “El grup el conei­xia i havia vin­gut a veure-les. És un grup molt ben pen­sat, fa molts anys que es por­ten juga­do­res d’un gran nivell”, espe­ci­fi­cava, apun­tant l’objec­tiu, amb el seu verb fàcil i molt didàctic com a fil con­duc­tor: “Inten­tar que un grup jugui molt a prop del seu màxim. Sé l’encàrrec que m’han fet i me’n veig capaç.”

El grup

Julbe manté l’estruc­tura tècnica que tenia Èric Surís –“No veig per què can­viar”–, i sobre el debut a Bem­bi­bre, diu que el pre­o­cupa moles­tar, per l’impacte emo­ci­o­nal que pot tenir la seva presència i la marxa d’Èric Surís: “Hem de dige­rir bé una situ­ació que sem­pre és difícil.” “Sor­tirà la capa­ci­tat i pro­fes­si­o­na­li­tat de les juga­do­res i també del cos tècnic, en qui dele­garé una mica més que nor­mal­ment, per solu­ci­o­nar el par­tit, aga­far con­fiança, assi­mi­lar i pair el que està pas­sant, i anar pel següent”, deia en una prèvia exprés del duel amb el Bem­bi­bre.

“Quan la gent hi toca es tre­ba­lla millor”, deia qüesti­o­nat sobre la qua­li­tat i experiència del nucli del ves­ti­dor gironí. I citava Pedro Martínez: “Els artis­tes són els juga­dors, els entre­na­dors han d’acom­pa­nyar.”

LA DADA

8
entrenadors
des del 2009 ha tingut l’Uni en la Lliga Femenina, comptant-hi Alfred Julbe.

EL PROTAGONISTA

Tinc un gran respecte per l’Èric, sé l’encàrrec que m’han fet i me’n veig capaç. Sé com treballo i lliga amb la idea que tenen els dirigents
És un club que segueixo, com a aficionat i gironí. És un grup molt ben pensat, fa anys que s’hi porten jugadores d’un gran nivell
Sortirà la capacitat i professionalitat de les jugadores i del cos tècnic per assimilar i pair el que està passant
Alfred Julbe
Patrocini

Pere Puig: “Els dubtes venen de la temporada passada, renovar-lo possiblement va ser el nostre error”

El director esportiu de l’Uni des de la seva fundació (2005) compareixia minuts abans de la presentació d’Alfred Julbe per explicar la decisió de prescindir d’Èric Surís, a qui va dir haver ofert el seu càrrec “per acabar de professionalitzar” totes les esferes de I’entitat.

“No és un tema personal, és molt difícil tenir-hi una mala relació. És una persona de club, aquests quatre anys i mig ha estat a l’altura i no tenim res a retreure-li”, argumentava Pere Puig, sobre una decisió que qualificava de “complicada i dolorosa. Ens costa prendre aquestes decisions com a club, i aquesta vegada més.” Tampoc era un problema de relació amb les jugadores: “És de desgast i manca de confiança amb el que esperes. És un fet humà, es pot tenir o no. I millor prendre la decisió ara i encarar-ho ara”, especificava Pere Puig, que reconeixia el desgast acumulat: “Tots vau seguir la renovació de l’Èric, els dubtes venen de la temporada passada, i amb l’autocrítica que fem vam decidir renovar-lo i possiblement va ser el nostre error. La confiança com a club ja la teníem trencada i teníem clar que era un estiu complicat i, guiats per les circumstàncies personals, vam decidir renovar-lo.” “Vist des de la nostra perspectiva, va ser un error”, sentenciava.

Pere Puig explicava que la dinàmica de l’Spar Girona recordava la del curs passat: “No som els primers i l’espectacle, quan jugàvem a casa... Sabeu que l’objectiu del club és que la gent marxi contenta, i a casa l’equip no era prou engrescador.” “Ens estava passant el mateix: la supercopa [derrota amb l’Avenida] i perdre amb el València a casa fa que si s’acaba la temporada no tenim plaça en l’Eurolliga i els partits ens costaven: Tenerife i Saragossa a casa o Canàries a fora, ens estava costant molt”, hi insistia el director esportiu, que hi apuntava un altre factor: “El joc tampoc era el que buscàvem, engrescador. I no és una crítica cap a l’Èric, ens en fem responsables i a nivell personal sento que per motius de feina no l’he acompanyat prou.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)