Del fes­ti­val del Nou Con­gost de Man­resa (86-63) al pati­ment i l’èxtasi final del Martín Car­pena de Màlaga (89-91). Una cis­te­lla de Joe Tho­mas­son en l’últim segon va escriure el penúltim capítol de la tra­jectòria d’èxit del con­junt bagenc en la FIBA Cham­pi­ons Lea­gue. Una cis­te­lla que val el bit­llet històric per a la fase final de Bil­bao, del 6 al 8 de maig. El con­junt de Pedro Martínez va con­tro­lar el ritme de joc durant tres quar­tes parts del par­tit i va saber sobre­viure a uns ins­tants de crisi a l’inici del període defi­ni­tiu. Un par­cial de 12-0 (77-69) va dei­xar gro­gui al Baxi Man­resa. Però una vegada més l’equip ver­mell va treure tota la seva capa­ci­tat com­pe­ti­tiva per forçar un final a cara o creu que va pre­miar la seva valen­tia i la fide­li­tat a un estil de joc.

El con­junt mala­gueny va començar amb alguns dub­tes i els bagencs van anar per feina, mar­cant el ritme amb les tran­si­ci­ons (4-9). Les acci­ons de Tim Abro­mai­tis i Jonat­han Bar­reiro van impul­sar la reacció local. El resul­tat es va ajus­tar i una porta enrere de Dejan Kra­vic va tan­car el pri­mer quart amb un mínim avan­tatge andalús (23-22). Al Baxi li va cos­tar entrar en joc en el segon quart. Va neces­si­tar gai­rebé 3 minuts per veure cis­te­lla, però quan ho va fer va posar la directa. Set punts con­se­cu­tius de Chima Moneke –va aca­bar la pri­mera part amb 17– van ser el deto­nant de l’embran­zida cata­lana. El con­junt de Pedro Martínez va afi­nar el seu punt de mira i a còpia de tri­ples va asso­lir una màxima renda d’11 punts (39-50). Un tri­ple de Darío Bri­zu­ela al límit del des­cans van dei­xar el par­cial a l’equa­dor en 42-50.

Després de la represa hi va haver diver­ses alter­na­ti­ves. Tres tri­ples con­se­cu­tius de l’Uni­caja ajus­ta­ven el resul­tat (63-67), però el Baxi con­ti­nu­ava fidel al seu estil de joc, sense con­tem­pla­ci­ons en el balanç ofen­siu. Així es va entrar en l’últim quart amb 4 punts de renda (65-69). La remun­tada de l’Uni­caja va pros­se­guir en el període defi­ni­tiu i amb un par­cial de 7-0 va cap­gi­rar el resul­tat (72-69). El Baxi, sense pos­si­bi­li­tats de córrer, patia en el joc estàtic i no tro­bava la fórmula per superar els can­vis defen­sius dels locals. El col·lapse era evi­dent, i Pedro Martínez es va veure forçat a dema­nar temps mort. El con­junt andalús bur­xava la ferida i obria l’escletxa fins al 77-69. El par­cial ja era de 12-0. La reacció va arri­bar al cap de 3:48 amb un tri­ple amb sus­pens de Dani Pérez. Tot seguit, una recu­pe­ració i una cis­te­lla de Moneke tor­nava a ajus­tar el resul­tat (77-74). L’equi­li­bri i l’inter­canvi de cops es va man­te­nir fins al final, fins que Tho­mas­son va deci­dir amb sere­ni­tat i talent. El bit­llet per a Bil­bao, per a la històrica final a qua­tre de Bil­bao, ja era per al Man­resa.