Tots els deures per fer
El Girona continua encallat després de no passar de l’empat en els últims tres partits, contra el Celta, l’Espanyol i el València
L’aturada ha de servir per aclarir les idees i afrontar amb garanties les últimes deu jornades
El Girona celebra que a partir d’avui la lliga s’aturi pels compromisos internacionals. No és que li passi sovint, perquè les quatre vegades anteriors en què s’ha aturat la lliga –les aturades per seleccions del setembre, octubre i novembre i les vacances de Nadal– els gironins hi havien arribat amb una victòria a la butxaca i la sensació que era un bon moment per agafar regularitat, però ara és absolutament al contrari. Els blanc-i-vermells fa sis jornades que no guanyen i, per molt que una mala ratxa així sempre es vol trencar com més aviat millor i que segurament els jugadors voldrien jugar demà mateix, el d’ara sembla un moment perfecte per posar el fre durant uns dies, reflexionar i treballar per afrontar amb les màximes garanties les últimes deu jornades de lliga, en què els gironins encara tenen molta feina per fer.
L’empat de dissabte contra el València (2-2) no ha fet res més que amplificar les sensacions estranyes que fa dies que transmet l’equip de Míchel, perquè és evident que en certs aspectes del joc l’equip ha fet un pas endavant, però els resultats no arriben. I no ho fan per casualitat, sinó perquè al Girona li continua faltant contundència a les dues àrees per o bé deixar una porteria a zero que l’acosti al triomf, o bé ser molt més determinant al davant a l’hora de generar ocasions. I és que en els últims tres partits els blanc-i-vermells tenien una gran oportunitat per fer un pas endavant, recuperar sensacions i deixar pràcticament segellat el primer objectiu de la permanència. A l’hora de la veritat, però, el Girona no ha pogut passar de l’empat contra el Celta (1-1) i el València a Montilivi (2-2) ni en la visita, entremig, al camp de l’Espanyol (1-1). Tres empats que no fan cap altra cosa que agreujar la crisi de resultats d’un equip que venia de perdre contra l’Athletic (3-0), el Getafe (1-2) i el Madrid (2-0), signant una de les sequeres més llargues en aquesta segona etapa del club a primera divisió.
Aquests últims resultats fan que les últimes deu jornades de lliga passin a tenir una importància extrema, ja que el Girona no es pot permetre respirar tranquil en la classificació. Després dels resultats d’ahir, els gironins van caure a la tretzena posició, la mateixa en què van començar la jornada, tot i que poden celebrar que cap dels equips que tenen al darrere va aconseguir la victòria. Això fa que el marge respecte de la zona de descens sigui de set punts, mentre que Europa, una possibilitat encara real per molt que la dinàmica actual ho faci una quimera, es va allunyant, ja que els gironins estan a deu punts del sisè, el Betis, a sis del setè, el Mallorca, i a cinc del vuitè –té molts números d’anar a Europa en funció dels resultats a la copa i en competicions europees–, el Celta.
L’última bala
Sense els internacionals Krejcí, Yangel Herrera, Tsygankov i Miovski, aquests quinze dies abans de visitar el camp del Barça el diumenge 30 de març, a les 16.15 h, han de servir perquè el Girona pugui fer un canvi de xip en la recta final de curs. Míchel haurà d’aprofitar al màxim cada entrenament per corregir tots els aspectes del joc en què els gironins no acaben d’estar fins, que no són pocs, i trobar, d’una vegada per totes, la manera que l’equip rendeixi al nivell esperat amb regularitat. És, certament, el mateix discurs que des de dins mateix del vestidor es va donar un cop el Girona va caure eliminat de la Champions League i passava a tenir setmanes netes, però que fins ara no ha servit. Aquesta vegada, però, ja no hi ha marxa enrere, ja que la lliga no s’aturarà més d’aquí al final. Només ho farà en l’últim cap de setmana d’abril, quan s’ha de disputar la final de copa, però no serà una aturada a tots els efectes perquè hi haurà jornada intersetmanal –se’n jugaran dues en aquesta recta final.
La feina d’aquests dies no haurà de ser només física i tàctica, sinó també mental, perquè és evident que, a part de consolidar certs aspectes del joc, el Girona el que necessita en aquestes últimes deu jornades és recuperar la confiança. En aquest sentit, el proper partit al camp del Barça no sembla el millor escenari, però fer un bon partit pot ser un punt d’inflexió per al que restarà, que seran els partits a Montilivi contra l’Alavés, el Betis, el Mallorca, el Vila-real i l’Atlético, en l’última jornada, i les visites a l’Osasuna, el Leganés, el Valladolid i la Real Sociedad.
