Albert Virgili ja no és el mateix jugador que va debutar amb el primer equip del Nàstic la temporada 2001/02. Deu anys després, el davanter grana té molt de recorregut fet i ahir, en la seva presentació com a nou reforç del conjunt tarragoní, va assegurar que aquesta extensa trajectòria és un dels seus punts forts per afrontar amb garanties aquesta nova etapa al Nàstic: «Crec que és el millor moment per fer el salt perquè futbolísticament he agafat una maduresa que fa deu anys no tenia i físicament i mentalment em sento preparat per aquesta situació; si no ho estigués, no estaria aquí.» El davanter de 28 anys és conscient que no tindrà gens fàcil fer-se un lloc en els esquemes d'Oliva, però adverteix que donarà «el cent per cent en tots els entrenaments per convèncer el tècnic, sent humil, i posar les coses difícils per quan arribi l'oportunitat esperar aprofitar-la».

Virgili, que deixa clar que no creu que tingui més pressió pel fet de ser de casa i que «és un orgull màxim defensar la samarreta i l'escut de la ciutat», també va afirmar que el seu ascens «és un somni, però que encara s'ha de complir, quan surtin les coses bé». I és que en pocs anys, Virgili ha passat de jugar a primera catalana amb la Pobla, on va arribar procedent de l'Sporting Maonès la temporada 2007/08, i amb un parèntesi a Hong-Kong, a tenir possibilitats de jugar ara a segona A: «Una mica sorprès sí que ho estic però ja se sap que el món del futbol dóna moltes voltes i en aquest sentit he d'estar molt agraït a Santi Coch perquè em va donar molta confiança i va ser qui em va fer renéixer en el món del futbol, i també a Kiko Ramírez, que també m'ha donat molta confiança, i és gràcies a ells dos que sóc aquí.»