El Nàstic no va oferir una de les seves millors versions a Osca, però hi va esgarrapar un punt que vist com ha anat la jornada és positiu, ja que amplia el marge dels grana respecte al descens a quatre punts, gràcies a la derrota del Salamanca a Las Palmas. Els d'Oliva van reaccionar a una fluixa primera part i van empatar amb el gol d'Eloy Gila poc abans del minut 60, però van tornar a fallar de mig del camp cap endavant, ja que les ocasions clares que van crear es poden comptar amb els dits d'una mà. I el final del matx, que podia haver estat desastrós si l'Osca n'hagués transformat alguna de les seves, va acabar sent igualment amarg perquè l'àrbitre no va xiular un clar penal a favor i va impedir als grana obtenir els tres punts.

El Nàstic ho va provar en els primers minuts i va estar a punt de treure'n profit, ja que amb Tuni molt actiu entre línies va inquietar en un parell d'ocasions la porteria rival, i així va posar en alerta l'Osca. Va faltar culminar aquestes accions i el conjunt aragonès ràpidament es va posar les piles, aconseguint el control del partit i obligant els grana a optar pel joc directe quan no trobaven vies de passada. Com un motor dièsel, el conjunt d'Onésimo va anar incrementant el seu ritme i cada cop li anava prenent més la mida al partit, i trepitjava l'àrea de Rubén amb més freqüència. I en una d'aquestes arribades, va arribar el gol en contra. Tariq va fer valer la seva corpulència, com se sabia, i va deixar la pilota a la frontal a Molinero, que es va treure del barret una canonada teledirigida a l'escaire que va fer inútil l'estirada de Rubén. L'1-0 obligava el Nàstic a agafar més protagonisme, però un altre cop va tornar a fallar el de sempre. És a dir, la precisió als metres finals, que feia, un cop més, que les recuperacions al mig del camp fruit de la pressió i les bones intencions es quedessin en només això. Mentrestant, l'Osca, no només semblava trobar-se molt còmode al terreny de joc, sinó que no va desistir, aprofitant les nombroses passades errònies a la medul·lar grana, d'aconseguir ampliar l'avantatge, cosa que va estar a punt de fer just abans del descans en una jugada que Xisco Campos va resoldre en última instància.

L'inici de la segona part no va diferir gaire de la primera, però a poc a poc, el Nàstic, a força de coratge i de més actitud que l'Osca, que va afluixar el ritme, va anar adquirint més presència. I la cosa encara es va fer més evident quan Eloy Gila, després d'una jugada iniciada per Felipe Sanchón i en què va brillar Tuni amb una bona assistència, va igualar el resultat. Arran de l'empat, els de Joan Carles Oliva es van envalentir i van estar a punt de capgirar la truita del tot, amb dues accions de Powel, una de ben rematada i una en què li va faltar convicció. No ho van fer i això va permetre que l'Osca també hi digués la seva. En unes ocasions Rubén i en altres la falta d'encert dels davanters locals van fer que la incertesa es mantingués fins al final, i precisament en el temps afegit, el Nàstic gairebé dóna un cop de puny a la taula en el camí cap a salvació. L'àrbitre, però, no ho va permetre ja que no va xiular un clar penal comès a Felipe Sanchón, que quan ja es dirigia cap al porter –li va faltar un pèl de rapidesa per definir abans– Marcos el va empènyer i Eloy Gila no va poder aprofitar el rebuig. Molt polèmica, va ser l'última acció del partit.