La derrota que ve encaixar ahir el Nàstic al camp del Valladolid entra dins la lògica, tenint en compte el potencial del conjunt castellà i la diferència que hi ha entre els dos equips en la taula, però no per això deixa de ser molt dolorosa. Primer, perquè el Salamanca va fer la feina i ja torna a estar empatats a punts amb els grana, que tot i que continuen depenent d'ells mateixos, ara estan obligats a guanyar el cap de setmana vinent l'Albacete. I després, per la manera com va arribar, ja que els grana van plantar cara en cada moment i, tot i que no van fer un gran partit –sobretot en atac–, van tenir possibilitats d'aconseguir un resultat positiu de Pucela. L'empenta amb què el Nàstic arribava després de la victòria contra el Betis va quedar esvaïda de cop i ara serà més necessari que mai apel·lar a l'èpica i al treball de l'equip per tornar a treure la situació endavant.

Tret dels primers instants del partit, el Valladolid va ser el clar dominador durant el primer quart d'hora i va sotmetre el Nàstic al seu poder. Combinant amb molta velocitat i criteri al mig del camp i arribant amb més freqüència que perill a l'àrea, els castellans van fer que els grana gairebé ni oloressin la pilota ni poguessin passar del mig del camp. De cop, però, les forces es van igualar i el conjunt de Joan Carles Oliva va fer un pas al front, conscient que si continuava com fins aleshores no tindria cap possibilitat de sortir viu. El Nàstic va avançar metres i, buscant trencar la línia del fora de joc rival, va començar a inquietar la porteria de Javi Jiménez, tot i que només amb accions aïllades i jugades a pilota aturada. L'acció més clara va ser un possible penal sobre Powel que tant l'àrbitre com el linier van preferir obviar, assenyalant un força inexplicable fora de joc. Més tard tampoc mostrarien una merescuda segona groga a Juanito. Sigui com sigui, el Nàstic va saber frenar el Valladolid, però això no vol dir que els d'Abel Resino no en fessin també de les seves. De fet, si no hagués estat per una intervenció miraculosa de Rubén a cop de cap de Javi Guerra, a les acaballes de la primera part, el Valladolid probablement hauria marxat al descans amb un gol d'avantatge.

En la segona part, amb la novetat d'Álvaro Rey per Eloy Gila, el Nàstic va semblar fins i tot experimentar una millora en els primers compassos, tenint més la pilota que el rival. Per això, el cop que va significar el gol de Javi Guerra, que va rematar al segon pal de cap una centrada excel·lent des de la dreta de Pedro López, encara va ser més dur per als interessos dels grana. De fet, va acabar sent letal, ja que tot i que el Nàstic no va abaixar els braços, sí que li va costar molt reaccionar. I és que malgrat que no va parar d'intentar-ho –va tenir diverses oportunitats per empatar, com ara una acció individual d'Álvaro Rey i un xut llunyà i potent de Powel–, les ocasions van arribar massa aïllades i sense cap continuïtat. Amb Virgili i Vicente al camp, la tònica va ser gairebé la mateixa, amb alguns matissos. També el davanter del Catllar va tenir una oportunitat immillorable per empatar, però va fallar en el control quan ja només li quedava encarar porteria. A tot això, durant molts moments, el Valladolid ja semblava donar per bo l'1-0 i amb el pas dels minuts encara va forçar menys la màquina, i això que va estar a punt de pagar-ho força car.