Per primera vegada des del descens a segona A del juny del 2007, el Nàstic ha acabat una temporada amb l'objectiu inicial assolit. Aquests últims anys, un excés d'ambició situava el retorn a primera divisió com a fita principal, i no ha estat fins aquesta temporada, a causa de les grans restriccions pressupostàries per culpa del dèficit acumulat per haver estirat més el braç que la màniga, que s'ha fixat la permanència com a objectiu. Amb molt de patiment, el Nàstic ha salvat la categoria en la penúltima jornada, de manera que ha evitat un descens que hauria estat traumàtic –els problemes econòmics s'haurien aguditzat a segona divisió B– i podrà replantejar la situació amb el privilegi que suposa estar a segona A. Per a la temporada que ve, el pressupost tornarà a baixar –amb poc més de 5 milions d'euros estarà entre els més baixos de la categoria– i el Nàstic haurà de continuar fent equilibris per confeccionar un bloc sòlid des de la humilitat i amb el difícil objectiu de no fer patir els seus seguidors.

I és que aquesta temporada hi ha hagut molt sofriment i pocs moments per gaudir. Es va confiar en Luis César i en la il·lusió que personifica dins l'entorn grana, però l'aposta no va sortir bé i el tècnic gallec va ser destituït en la jornada 15, amb l'equip grana en l'última posició. Joan Carles Oliva el va substituir i, com sempre que hi ha un canvi a la banqueta, els resultats no van canviar de manera ràpida. L'equip es va mantenir nou jornades més en zona de descens –divuit en total–, però la imatge de l'equip millorava, especialment en atac, que havia estat el gran dèficit amb Luis César. Els fitxatges d'hivern –sobretot Felipe i Bergantiños i més puntualment Viguera i Tuni– van ajudar el Nàstic a sortir del pou, una cosa que va aconseguir en la jornada 27. A partir de llavors, l'equip grana es va saber mantenir al límit, però fora dels llocs de descens –en les dotze últimes jornades ha ocupat la divuitena posició–, aguantant la forta pressió del Salamanca, i va segellar la permanència en la penúltima jornada, contra l'Albacete, gràcies en part a l'afició, que va omplir l'estadi, com sempre quan se la necessita, i que vol disfrutar més.