Amb il·lusió. La idea és aconseguir la salvació, que fins fa poc semblava impossible i que ara segueix estant difícil, però amb il·lusió per ajudar a fer l'equip més competitiu.

Tots hem de remar. Els joves, per la frescor; els veterans pels anys d'experiència. Hem tingut moltes lesions en atac i hem hagut de canviar la manera de jugar, els rols. L'important és que tots estiguem units. Ara estem més forts en defensa i més armats físicament. També ajuda.

Ha estat difícil. Vaig començar amb il·lusió, però vaig tenir una recaiguda de la lesió de la temporada passada i em vaig perdre uns quants partits. A més, no aconseguíem bons resultats i això et trastoca. Vaig anar a Cadis a recuperar-me perquè aquí no trobàvem la solució. Més tard vaig tenir una luxació al colze i ho he arrossegat perquè jugo molt amb els braços.

Sí, però això s'ha de valorar a nivell de tot el grup. Ha estat un any complicat: jugues bé i et guanyes amb dues jugades ximples, tens ocasions i no marques... És difícil aixecar-te. El mister ens ha ajudat molt, perquè transmet fe i constància. Els més veterans ajuden a trivialitzar les situacions, a fer que tots siguem constants i a recordar que queda molt. I en els dos últims partits hem tingut la sort que ens havia faltat.

Sí, és una categoria molt canviant. Pots perdre tres partits, però si en guanyes tres de seguits pots enganxar-te a la lluita. Hem guanyat equips de dalt i ens ha costat amb els de baix. Això vol dir que podem sumar molts punts, i cal estar centrats per donar-ho tot.

Amb gairebé 36 anys perds velocitat, frescor, però guanyes en fons, a economitzar esforços, a ser més intel·ligent i a estar més calmat. Quan ets jove i un partit no et surt bé, hi dónes moltes voltes. Ara saps que hi ha molts condicionants, que no sempre tot depèn de tu, i que ho has de viure amb tranquil·litat.

Sí, hi ha temps de sobres. Hem d'aconseguir els punts que els rivals ens treuen més els que ells aconsegueixin, però dotze partits són molts i ens ho hem de prendre com una carrera de fons i no desanimar-nos. Algun dia tindrem algun entrebanc i llavors serà vital aixecar-nos.

Ara mateix sí. Els dos triomfs han servit per pujar molt els ànims. Teníem un desànim que ho feia tot més complicat, però les dues victòries donen molta confiança, i el pas següent és fer-ho a casa. Si a casa ens sentim bé, serem un equip fort.

Sí. He estat mirant les estadístiques i hi ha pocs equips que hagin aconseguit tres victòries seguides, la qual cosa significa que no és fàcil. Però ho tenim a prop, en un partit a casa i contra un equip jove, aprenent dels errors del partit contra el Vila-real B, que ens va superar.

Sí, tant de bo la gent sàpiga que és ara la nostra final, que vinguin. I si vénen 4.000 persones, per elles s'ha de morir. Si són 4.000 animant, ja és una bona quantitat de gent. Si vénen amb ànims, serem suficients.