Achille Emana i Miquel Palanca havien mostrat el seu potencial amb comptagotes en el primer tram de lliga i, lluny del seu estat òptim de forma, encara no havien pogut ser decisius. Ahir, per fi, van demostrar la raó per la qual formen part de la plantilla del Nàstic: per marcar diferències, per decantar duels complicats, per aportar la dosi de qualitat imprescindible per sobreviure a la categoria. Dues accions amb la participació dels dos jugadors van decidir el partit d'ahir contra l'Osca i van donar al Nàstic una victòria que manté la bona dinàmica i que retorna els tarragonins a la zona de fase d'ascens, a només un punt del segon i a tres del líder. En el primer gol, Palanca va fer una assistència curta i precisa dins l'àrea a Emana, que es va orientar bé la pilota amb un bon control i va superar Leo Franco amb un xut ras (23'). En el segon, Emana va desbordar el seu marcador amb una gran finta i va cedir la pilota a Palanca, que va penetrar dins l'àrea i va rematar malgrat l'oposició dels centrals aragonesos. Leo Franco va rebutjar la pilota, però la va deixar morta dins l'àrea petita, on va aparèixer, oportú, Jean Luc per empènyer-la a la xarxa (44'). El Nàstic havia estat més efectiu que mai en la primera meitat, i en la segona es va centrar a mantenir la renda. Va ajuntar les línies i va cedir la possessió a un Osca més estirat, però no va patir excessivament. En el tram final, al contraatac, hauria pogut caure el tercer gol. Un onze amb canvis Vicente Moreno va introduir uns quants retocs a l'equip inicial, en part per millorar les prestacions de l'anterior partit, la derrota a Còrdova, i en part per fer-lo més físic contra un rival dur. El central Xavi Molina, substitut d'un Pablo Marí que es va perdre els primers minuts de la lliga, i el pivot Manolo Martínez havien de dotar l'equip de més fortalesa defensiva, i Emana i Palanca, de més determinació en atac. Li va sortir bé l'aposta a Vicente Moreno, ja que l'equip es va notar de seguida sòlid al darrere i perillós al davant. Potser no tenia excessiva fluïdesa en la circulació, però els detalls de qualitat d'Emana, Marcos, Palanca i Tejera –sense Rocha va tenir ahir la responsabilitat de fer rutllar el mig del camp– li donaven continuïtat. Els grana, a més, van mostrar en atac el verí que s'havia trobat a faltar alguns dies, i van transformar les dues oportunitats realment bones de la primera meitat. El gol d'Emana va arribar després de l'única ocasió de l'Osca en la primera meitat, de Mainz, i el de Jean Luc, just abans del descans, de manera que van tenir un elevat valor psicològic. Al final de la primera meitat, en lloc d'aplaudir la bona actuació dels seus jugadors, el públic grana va preferir dedicar una sonora xiulada a l'àrbitre, criticant-ne la facilitat d'ensenyar targetes grogues als jugadors locals. La segona meitat va tenir poca història perquè l'Osca no es va creure mai que podia remuntar. El Nàstic en va tenir prou sent un mica més conservador, deixant menys espais i incrementant l'atenció en defensa. L'equip aragonès va protagonitzar tres o quatre aproximacions poc perilloses a l'àrea de Reina en el primer quart d'hora del segon temps, però no va trigar a diluir-se i a ensenyar la bandera blanca. El Nàstic va acabar el partit més a prop de l'àrea del rival, amb dues bones ocasions de Xisco Muñoz i Giner, ja que els canvis de la segona meitat el van refrescar. Al final, l'afició es va oblidar de l'àrbitre i va premiar l'actuació del seu equip.