L’horitzó més enllà de París
Waterpolo. Després dels Jocs, Blai Mallarach es retira, Felipe Perrone i Laura Ester mediten el seu futur, Marc Larumbe i Álvaro Granados canvien de club, i Anni Espar podria marxar a Austràlia al gener
-
Blai Mallarach es retira després dels Jocs de París EFE. -
Felipe Perrone, a les instal·lacions de l'Atlètic Barceloneta JUANMA RAMOS. -
Laura Ester, abans d'un entrenament al CAR de Sant Cugat ORIOL DURAN. -
Anni Espar decidirà el seu futur després dels Jocs de París ORIOL DURAN. -
Álvaro Granados jugarà el curs vinent al totpoderós Pro Recco EFE. -
Marc Larumbe tanca la seva etapa al Barceloneta i la temporada vinent defensarà els colors del Marsella EFE.
Quan falten poc més de tres setmanes perquè s’inaugurin els Jocs de París, la cita olímpica acapara tots els focus. La preselecció espanyola masculina va tancar ahir una estada a Los Angeles, on ha disputat tres amistosos contra el combinat dels Estats Units, i la femenina ha estat concentrada un parell de setmanes al Centre d’Entrenament d’Altura de Sierra Nevada. Els cicles olímpics, per a un reduït grup d’escollits, suposen la culminació d’un anhel esportiu cuinat amb persistència durant un període de quatre anys. En aquest cas, serien tres, des dels Jocs de Tòquio, encara condicionats per la pandèmia. Però més enllà de París també hi ha vida. Per a alguns, la cita olímpica anirà lligada també a un final d’etapa, ja sigui per la retirada o per un canvi d’aires en l’àmbit de clubs. Va passar després dels Jocs de la capital nipona i la història es repetirà més enllà de l’horitzó de París.
Hi ha jugadors que ja tenen el futur decidit i d’altres que estan plenament focalitzats en la preparació per als Jocs i no prendran una decisió definitiva fins després de la competició olímpica. En el primer grup, s’hi trobaria l’olotí Blai Mallarach (1987), que penjarà el casquet després de l’estiu, i el terrassenc Álvaro Granados, que continua el seu periple pels grans clubs europeus i després de dos cursos al Novi Beograd farà el salt al totpoderós Pro Recco. També canvia d’aires Marc Larumbe, que deixa l’Atlètic Barceloneta i posarà rumb cap al Marsella. Entre els que han ajornat el seu futur fins després de París, hi ha la portera Laura Ester, que a desgrat seu ha tancat una prolífica etapa de catorze anys al CN Sabadell. I el gran capità Felipe Perrone, que als seus 38 anys vol gaudir plenament dels seus cinquens Jocs i deixa la porta oberta a tancar l’etapa de la selecció. Un altre dels referents de l’equip femení, Anni Espar, marxarà gairebé segur a Austràlia al gener, però encara no sap si els primers mesos de competició es reincorporarà a les files de l’Assolim CN Mataró de Dani Ballart.
Final d’etapa
Els Jocs de París suposaran l’última competició en la dilatada carrera de Blai Mallarach, l’esquerrà de la selecció de David Martín. “Està cent per cent decidit. Vull gaudir d’aquesta última experiència i donar-li el valor que té com el punt final de la meva carrera”, explica el ja exjugador de l’Astralpool CN Sabadell, que després de l’estiu agafarà les maletes i tornarà a Olot per incorporar-se a l’empresa familiar de construcció de cases de fusta. “Em quedo amb les amistats que m’emporto, els bons moments que he tingut amb els companys, el dia a dia, les grans famílies que hem aconseguit, ja sigui amb la selecció o amb els clubs. L’aprenentatge a títol personal de superació, de constància, de treball i d’esforç m’acompanyarà tota la vida”, remarca el jugador garrotxí.
Focalitzats
Felipe Perrone reconeix que afrontarà els Jocs de París com si fos l’última gran competició amb la selecció espanyola, però matisa: “He de dir que ja he afrontat abans altres campionats d’aquesta manera, així que ja veurem què passa després.” Perrone també acaba contracte amb l’Atlètic Barceloneta, però medita continuar un curs més: “Crec que sí, encara que no és segur al cent per cent. M’ho vull prendre amb calma, perquè és una decisió molt difícil que va molt més enllà de l’esport. És una decisió de vida.” El capità assaboreix el moment i no vol que altres pensaments el destorbin. “Queda una cosa tan gran com són els Jocs i no vull arribar allà amb la sensació que aquesta serà l’última. La qüestió és viure-la i després ja decidiré què faré”, sentencia. Com ja va comentar en una entrevista en aquest diari, el plantejament de Laura Ester (1990) és similar, un cop conegut el seu final d’etapa al CN Sabadell. “Encara no sé què passarà després dels Jocs. Si seguiré jugant o no, i on jugaré. El que tinc molt clar és que vull gaudir d’aquest estiu, i després ja decidiré. M’agradaria seguir un any més, però s’han de valorar moltes coses”, deia fa un parell de setmanes.
També ha ajornat el rumb del seu futur amb posterioritat als Jocs Anni Espar, un dels fars tant de la selecció de Miki Oca com del CN Mataró de Dani Ballart. “Personalment, el fet d’haver guanyat la lliga m’ha donat un plus d’energia per poder arribar encara amb més motivació al repte olímpic amb la selecció”, assegura respecte als Jocs de París. Pel que fa al futur, no s’acaba de definir: “No prendré posició perquè al cent per cent no ho sé. No vull prendre cap decisió perquè em vull esperar a veure com acaben els Jocs. Vull anar per sensacions. Al gener aniré gairebé segur a la lliga d’Austràlia, però no sé si en els primers mesos de competició em reincorporaré al Mataró.”
Marc Larumbe, en canvi, ja té definit el nou full de ruta un cop tancada l’etapa al Barceloneta i posarà rumb cap a Marsella. “A l’hora de prendre la decisió, s’han aplegat molts factors. L’oferta, lògicament, és molt bona. Mai havia jugat a l’estranger i acabo de fer 30 anys. Si no marxo ara, pràcticament ja no hauria marxat del Barceloneta. Tinc ganes de sentir la pressió de ser un dels jugadors estrangers de l’equip”, explica. Després de dos cursos al Novi Beograd, Álvaro Granados tampoc ha tingut cap dubte per fer el salt al Pro Recco, el club més llorejat d’Europa, amb onze Champions a les vitrines. “Arribar al Pro Recco, a més de ser una oportunitat increïble per entrenar-me i jugar amb els millors, significa complir un somni”, sentencia. Anhels i reptes més enllà de París.
