Més val que el Nàstic pensi ja en el partit de la setmana que ve al Nou Estadi contra el Llagostera i oblidi el d'ahir al Carlos Tartiere. I és que, quan toca agafar l'avió o l'autobús, malament. El conjunt grana no se'n surt lluny de casa. I el matx contra l'Oviedo n'és una bona mostra. Els tarragonins van oferir una imatge positiva en el primer temps, però de les sensacions no es viu. En el món del futbol mana l'encert. No guanya qui genera més ocasions, guanya qui fa més gols. I ahir els que van complir la premissa de l'encert van ser els de casa, que en van fer prou amb les dianes de Koné i Susaeta en la primera part per fulminar els de Vicente Moreno. El 2-0 en contra va ser una llosa que va bloquejar els grana després de la represa. La imatge va ser molt dolenta, per no dir nefasta. L'estat d'ànim amb què els dos equips arribaven a la cita d'ahir es va poder veure en els primers compassos, en què la imatge del Nàstic va ser més positiva que la de l'Oviedo. Els grana van mostrar ambició. De fet, en el 9', Emana ja va avisar els asturians amb un xut que Esteban va blocar. La rèplica la posaria Koné tres minuts després, però l'atacant local va estar desencertat. Aquesta ocasió, en tot cas, seria el preludi del gol. El davanter ivorià va sorprendre Manolo Reina amb una rematada implacable, aprofitant una bona centrada de Susaeta des del carril esquerre. Minut 21 i primera galleda d'aigua freda. La reacció del Nàstic, en tot cas, seria fulminant però ineficient. Just després de l'1-0 Xavi Molina va rematar sol un córner i la pilota va sortir fora per poc. En el 24', també en un servei de cantonada, Marcos enviaria el xut al travesser. Un xic més d'encert, i el desenllaç del partit segurament hauria estat un altre. Tota l'efectivitat que li va faltar al Nàstic la va tenir en canvi l'Oviedo. Així, els de Sergio Egea van encarrilar la victòria quan faltaven deu minuts per al final. Susaeta va aprofitar una falta més que rigorosa des de la frontal per sorprendre tothom amb un xut creuat i estrany, que després de topar al pal dret de Reina, va acabar al fons de la xarxa. Era el 2-0 i ja es flairava la derrota, tot i que els de Vicente Moreno no van deixar d'insistir. En el 39', de fet, Miguel Palanca va tenir-ho tot a favor per escurçar la diferència, però va rematar massa tou davant Esteban. No hi havia manera. La cara fosca Si en la primera part la imatge del Nàstic havia estat positiva malgrat els dos gols encaixats, en la segona els tarragonins van mostrar una cara més dubitativa i fosca. D'entrada, semblava que fos l'Oviedo qui necessités marcar. I és que els visitants van acaparar la pilota i el perill. Els grana havien desconnectat. Per fortuna, això sí, cap de les arribades dels blaus suposarien perill per a Manolo Reina. Amb el pas dels minuts, les forces es reequilibrarien. L'Oviedo, en tot cas, va mantenir sempre els grana a ratlla. Només Rocha, amb un xut des de la frontal un xic desviat (69'), i Marcos, amb una rematada alta (84'), van arribar a fer pessigolles –res més– al conjunt de casa, que va retrobar-se amb la victòria sense haver de sofrir. El Nàstic, amb tot, tornarà a Tarragona capcot, ja que el bagatge a camp contrari comença a ser preocupant. És una qüestió mental, d'encert, i caldrà treballar en aquesta línia, ja que en el tram de partits sense vèncer a domicili hi ha hagut moments de domini que no s'han aprofitat.