Diumenge passat es va posar el punt final a la primera volta de primera catalana. Unes primeres disset jornades que han servit per traçar les línies del que ens oferirà la segona part del campionat i que han deixat la Fundació Grama (grup 1) i el Martinenc (grup 2) com a honorífics campions d’hivern. Una única cosa, però, és segura: el Sants jugarà el curs que ve a tercera divisió.

Els colomencs, en la primera temporada en la categoria després de tres ascensos consecutius, estan fent bons tots els pronòstics que els situaven com un dels favorits a estar a dalt i lideren el grup 1 des de fa cinc jornades, quan va començar la davallada del Farners, que ha encadenat cinc derrotes després d’ocupar el primer lloc durant mitja volta. Els de García Escribano han encadenat uns números descomunals en els últims mesos –vuit victòries i un empat i només un gol encaixat en els darrers nou partits–, que els han permès obrir una petita escletxa amb els seus perseguidors: el Manresa –amb un partit menys–, la Muntanyesa i el Can Vidalet, la gran revelació del curs.

A la zona baixa, en la lluita per la salvació, el Castellar sembla descartat de qualsevol pugna, mentre que sorprèn la presència d’un històric que acaba de baixar de tercera, el Júpiter.

En el grup 2, la igualtat encara és més evident, sobretot en la zona capdavantera. Les dues derrotes seguides del Martinenc han permès als seus perseguidors apropar-se al lideratge. Entre els equips immersos en aquesta lluita hi ha el Sants, que no sembla que hagi dimitit tot i saber que l’any que ve jugarà a tercera divisió. Com és habitual, l’Andorra, l’altre equip que aquest estiu va fer el canvi del grup 1 al 2, va retallant distàncies amb els equips de la zona alta a mesura que va recuperant els partits ajornats i tanca la llista dels set equips que semblen capaços de lluitar per les dues primeres posicions –el Martinenc, el Sant Cristòfor, el Viladecans, el Sants, l’Igualada, l’Almacelles i el conjunt del Principat.

En l’altra lluita, en la batalla per evitar el descens a segona catalana, també hi ha un equip que està totalment despenjat –el Valls només ha sumat tres empats–. Una situació que semblava compartir la Unificació Bellvitge, que ha reaccionat en les últimes setmanes i està disposat a posar més llenya al foc a una pugna que s’allargarà fins al final del campionat. L’últim cap de setmana de maig, la solució final.