La ciutat de Porto i el club de la ciutat han anat estretament lligats a la vida esportiva de Ricard Muñoz com a tècnic del Barça Lassa, que dissabte jugarà de nou a la pista del rival portuguès, “un dels tres o quatre millors equips del món”, en la lliga europea. En el seu debut en una final a quatre (2012/2013) tot just després de passar de ser el segon tècnic a substituir Gaby Cairo al mes de març, Muñoz va viure l'amargor de l'eliminació en els penals contra el Benfica a Porto, al Dragão Caixa. Va tancar la temporada del seu debut sense haver encaixat cap derrota en el temps reglamentari, una bona collita ateses les circumstàncies, però que no li garantia res. “Mai no vaig pensar si aquesta eliminació posava en dubte el meu futur com a tècnic al Barça. No m'ho plantejava ni a curt ni a llarg termini. Pel fet d'estar de segon em va tocar liderar el procés i l'única preocupació que tenia era salvar una temporada molt dura com fos perquè l'equip no passava un bon moment. Va ser una derrota dolorosa en un moment delicat. El futur no depenia de mi i era el que menys em preocupava. El dia a dia era tan estressant i alhora tan il·lusionant i amb tanta responsabilitat que no tenies temps. Uns quarts contra el Liceo duríssims, partits cada tres dies i jugadors que acabaven contracte. No hi havia temps. Al Barça la pressió i la responsabilitat es magnifiquen.” El tècnic coneix a bastament la casa. Forma part d'un projecte educatiu a la Masia des del 2001 i quan li van oferir la banqueta blaugrana va consensuar amb el club la compatibilització de les dues tasques: “Per això dic que, en principi, la banqueta del Barça no era ni la meva prioritat ni la meva ambició encara que em feia molta il·lusió estar amb el Gaby. Tenia altres prioritats laborals perquè l'hoquei era una passió complementària de la meva feina i vam arribar a un acord. Lògicament, és un honor i un orgull.” És evident que la plaça que ocupa és molt llaminera i que sempre hi ha moviment de tècnics que s'autoreivindiquen per accedir-hi: “Si el Barça guanya és el normal i si perd és un desastre. Llavors sempre hi ha gent de l'entorn que procuren deixar-se veure i opinar. Sovint tenen poca memòria, però t'hi acabes acostumant.”

Consolidat –exerceix alhora de secretari tècnic–, el curs següent va viure l'excitació de guanyar la lliga europea i de fer-ho, a més, al Palau. El rival va ser el Porto. D'aquell mateix curs data la darrera derrota europea blaugrana, precisament a la pista del Porto per un clar 6-2 el 23 de novembre del 2013. “Malgrat haver perdut sempre a la capital portuguesa, les sensacions, amb el pas del temps, són positives perquè van ajudar a construir el nou Barça. El 6-2 va ser enganyós perquè com a mínim hauríem d'haver empatat. Vam sortir molt enfortits. Més enllà de l'estadística posterior de 20 partits sense perdre, que és bo saber-la, el més important és la creença de l'equip que pot guanyar en qualsevol pista. La derrota, per tant, va suposar un pas endavant, vam aprendre molt. En la segona volta els vam guanyar per 7-0, una gesta. I ara, quan anem a Porto, sabem la dificultat que comporta, perquè amb el 6-2 mai ens vam sentir inferiors i vam perdre. Però també sabem, per què no, que som capaços de vèncer a la seva pista.”