L’MVP és un premi simbòlic, però no deixa de ser especial per la incertesa de tots aquests mesos. No sabíem com ens afectaria això en una competició i veure que estem igual que el desembre passat o una mica millor és una molt bona notícia.

Que tot el treball extra que vam fer durant el confinament, molt diferent, va ser eficient. La preparació mental va ser clau i he tornat motivat i amb il·lusió per preparar la temporada vinent, que, de fet, la tenim a tocar.

Vora sis mesos, el període més llarg des que vaig començar a nedar.

La del confinament total va ser un xoc per a tothom, no només per als esportistes; ens van dir quinze dies, però van acabar essent-ne molts més. Va tocar reinventar-nos, perquè en el nostre esport necessitem moltes hores a l’aigua. Els entrenadors es van haver de trencar el cap per buscar la fórmula de nedar a través de simulacions i fer un treball físic fora de l’aigua al qual no estàvem acostumats. El suport de la meva psicòloga també em va servir per aprofundir el treball mental. Quan va arribar la segona fase, al CAR o a la piscina del club, tenia una mica de por per veure com respondria, però tots ens vam sentir bé, sobretot quan van obrir les piscines, perquè sempre és millor entrenar plegats que en grups reduïts. La feina dels entrenadors ha estat clau per mantenir-nos motivats durant aquest temps.

Ens van fer la PCR abans d’anar-nos-en i una altra un cop vam arribar. Circulàvem sempre amb mascareta per les instal·lacions, no coincidíem mai en grups grans, a banda de mantenir sempre la distància de seguretat. Dins l’aigua ja no hi ha perill.

Ens prenen la temperatura, anem sempre amb la mascareta i tots som molt conscients amb qui i com ens relacionem quan no entrenem.

Encara hi ha un punt d’incertesa i res és oficial, però la idea és fer un parell de setmanes de vacances i tornar a entrenar-me al setembre per preparar el campionat d’Espanya de piscina coberta, que es farà, en principi, al novembre, però anirem ajustant els objectius segons la situació del país i el calendari oficial quan es confirmi.

Una cosa així sempre canvia els teus plans de vida. Era una temporada molt important però en el meu cas volia involucrar-me molt més en els estudis i baixar la intensitat en la natació, però no ha estat així. La vida també és adaptar-se als imprevistos. La idea del 2021 és donar-ho tot en la natació i també a la universitat essent conscient que una cosa pot afectar l’altra. Si vols tenir un cert èxit en l’esport d’alt nivell sempre fas sacrificis, però això no significa que hagis de deixar d’estudiar. Continuaré entrenant i competint fins que vegi que la meva etapa esportiva s’ha acabat.

Personalment soc partidari que si la FINA marca uns paràmetres els has de complir. Necessites un nivell mínim per anar als grans campionats. Després cada federació ha de valorar en quin període de temps o en quantes competicions pots assolir aquestes marques, que són les que han de ser.