“L’objectiu és el número 1”

“Veure’m en un cartell a la plaça Mercadal, la més important de la meva ciutat, és increïble. Si m’ho haguessin dit fa uns anys, no m’ho hauria cregut”

“El títol seria un somni fet realitat”

“L’objectiu és el número 1” WPT.

“Fot-li, que ets de Reus”

L’expressió “Fot-li, que és de Reus” és un clàssic a la comarca i el Camp de Tarragona. Feia referència a un crit de guerra originat en la primera guerra Carlina (1833-1840), en què Reus era un feu liberal i els pobles dels voltants eren carlins. Els reusencs es van defensar amb estratagemes, fent creure que tenien un exèrcit més nombrós del real, i els carlins s’hi van revenjar. El crit era recordat amb infàmia després de la mort de 133 milicians reusencs en el combat de Morell i Vilallonga. Ara, l’Ajuntament l’ha triat, retocat i il·lustrat amb una acció d’Ari Sánchez, que en la foto s’ho mira

Fins ara guanyàvem un terç del que guanyen en el circuit masculí. El pàdel masculí i el femení es complementen

Joan martí - REUS

L’expectació per veure a partir de demà en els vuitens de final Ari Sánchez (Reus, 1997), la número 3 del món, jugant a casa el Reus Costa Daurada Open ha provocat que ja no quedi cap de les 3.500 entrades del pavelló Olímpic ni per als quarts ni per a les semifinals i les finals de diumenge. La consolidació de Magic Sánchez, la número 3 del món, rebatejada pel seu virtuosisme, és el motiu pel qual el primer torneig a Europa del circuit del World Padel Tour recala per primer cop a la capital del Baix Camp. Sánchez, que des del curs passat fa parella amb l’explosiva i visceral extremenya Paula Josemaría, és la jugadora més jove que ha guanyat una prova del circuit mundial –amb 20 anys a Santander 2017 amb Marta Ortega–, la primera catalana que ho va fer i també la primera que va ser proclamada mestra, al costat d’Ale Salazar (2019), al Palau Sant Jordi. L’any passat va repetir la gesta amb Josemaría superant les expectatives i aquest curs volen seguir progressant per assaltar el número u, que ara tenen Salazar i Gemma Triay. Determinant dins la pista, parla molt clar a fora i reivindica la igualtat de premis en el pàdel professional. En aquest sentit, WPT va anunciar tot just ahir l’equiparació de premis.

Jugarà a casa. És un torneig evidentment diferent.

És molt especial perquè és un torneig de casa i l’Ajuntament de Reus ha treballat per portar-lo i ha fet una feina de promoció brutal. Veure la meva fotografia en un cartell a la plaça Mercadal, la més important de la meva ciutat, és increïble i si m’ho haguessin dit fa uns anys no m’ho hauria cregut.

Quin sentiment li provoca: il·lusió, pressió...?

Tinc moltes ganes i molta il·lusió i tinc moltes ganes de disfrutar-ho al màxim. Intento no pensar en la pressió i, ara mateix, quan encara falten uns quants dies, no tinc cap tipus de nervis. Intentaré mentalitzar-me que és un torneig com qualsevol altre, tot i que és difícil. El que he de fer és pensar la sort que tindré de poder jugar a la meva ciutat.

Encara que sigui molt jove, arriba molt consolidada i amb una experiència que l’ajuda a gestionar les emocions.

En els últims anys he guanyat moltes coses com a jugadora i he crescut moltíssim. Ara soc més completa, més madura i amb més experiència i he après a gestionar moments com aquest, tot i que serà especial.

L’objectiu m’imagino que és aixecar el trofeu.

Seria un somni fet realitat, però em centro en el partit de dijous perquè en un quadre d’eliminatòries mai no saps si tornaràs a jugar. Em centro a anar partit a partit. Avui en dia, si jugues malament te’n vas cap a casa. I si el prepares bé i jugues bé, tens moltes possibilitats de vèncer.

Van superar les previsions el primer any al costat de l’extremenya Paula Josemaría.

Com molts cops he dit, poca gent confiava des del principi en la nostra parella. Va ser un any boníssim tot i que ens vam perdre dos tornejos, un per lesió i un per covid, però vam convertir-nos en una parella molt forta. Ara tenim ganes de seguir creixent i aconseguir els nostres objectius.

Són la parella número3 del circuit. L’objectiu és acabar l’exercici dalt de tot?

Sí, l’objectiu és el número 1. Necessitàvem un any d’adaptació i vam acabar jugant a un gran nivell. És el que volem seguir fent. Òbviament, hem de millorar moltes coses i seguirem treballant perquè el pàdel femení cada vegada està més igualat.

Què han de millorar?

Hem de ser més regulars i patir més en els mals moments i que aquests mals moments siguin més curts.

A Miami, en el primer torneig del curs, van ser finalistes però no va quedar contenta.

Em vaig quedar amb una sensació dolenta. Havia fet una bona pretemporada, crec que la millor des que soc jugadora professional, però no vaig tenir un bon dia. S’ha d’acceptar i haver arribat a la final tampoc és un mal resultat.

Són molt complementàries tècnicament i tàcticament.

Som molt diferents i el seu estil casa molt bé amb el meu. Ella és esquerrana i m’ajuda molt en les boles del mig de la pista. Ens complementem molt bé i cadascuna té molt clar quin el seu paper dins la parella.

El 2011, el circuit, llavors Pro Tour, va passar per Tarragona. Hi va ser?

Sí, recordo que vaig fer d’aplegapilotes. Era una de les primeres vegades que veia aquells grans jugadors i jugadores.

A qui admirava més?

A la malaguenya Carolina Navarro, que era una jugadora diferent, més ofensiva, i era la millor.

El pàdel femení està molt reconegut i ha calat molt entre els aficionats.

El pàdel masculí i el femení són diferents però es complementen molt bé. L’un sense l’altre és com si faltés alguna cosa.

Quant a premis, en canvi, fins ara no hi ha hagut igualtat?

No, guanyàvem si fa no fa un terç del que guanyen en el circuit masculí. És el contracte que tenim signat fins al 2023. Em semblava bastant abusiu però és el que hi havia.

El nou circuit reconegut per la federació internacional (FIP), organitzat per Qatar Sports Investments i que arrencarà a Doha el 28 de març (10 tornejos previstos), s’estrena amb bona part de les grans parelles masculines. Com queda el tema en femení?

Tenim un contracte signat amb WPT fins al 2023 i a partir d’allí veurem què fem. S’ha creat l’associació de jugadores i la idea és anar totes juntes per tenir més força. Vam tenir la sort de jugar el mundial de la FIP a Qatar organitzat per les entitats que dirigeixen el nou circuit i la veritat és que ens van tractar molt bé. Hem de buscar les millors opcions per a les jugadores i el nou circuit, tant pel tema econòmic com organitzatiu; pot ser un pas endavant.