Fórmula 1

Curses fora de joc

La crisi de la Covid-19 ha frustrat l’inici del mundial en l’any del seu 70è aniversari, una situació només comparable al reguitzell de cancel·lacions arran de la catàstrofe del 1955 a Le Mans

L’últim precedent s’havia esdevingut a Bahrain el 2011, en plena ‘primavera àrab’

No ha estat l’inici de curs que la F-1 somiava en l’any del 70è aniversari del mundial. La crisi de la Covid-19 ha forçat la suspensió dels GP d’Austràlia, Bahrain, la Xina i el Vietnam, un degoteig que aquesta setmana ha continuat amb els Països Baixos, Catalunya i Mònaco, les tres curses previstes al maig. A hores d’ara, es desconeix quan i on tornaran a bramar els motors dels bòlids.

L’abast global de la situació no té precedents. Només un cop abans un succés extraordinari havia provocat un reguitzell de cancel·lacions comparable a l’actual. El detonant va ser la mort de 83 espectadors en les 24 Hores de Le Mans del 1955, després de la topada entre dos cotxes en la recta de meta.

El vet suís

La magnitud de la tragèdia va fer que de les set curses de F-1 que encara quedaven per disputar-se només se’n fessin tres. Van caure les de França, Suïssa, Alemanya i Catalunya, que havia de tancar el curs al circuit urbà barceloní de Pedralbes. Suïssa encara va anar més enllà i va prohibir les curses en circuit a tot el país, un vet que es va aixecar fa encara no dos anys, per permetre-hi les curses de fórmula E, a Zuric i a Berna. A Barcelona, el rapidíssim Pedralbes ja no oferia prou condicions de seguretat –el traçat incloïa 2 quilòmetres de recta al final de la Diagonal– i la F-1 ja no tornaria a la ciutat comtal fins al 1969, a Montjuïc.

Els aldarulls socials i el clima polític convuls han estat una altra causa d’anul·lació aliena a l’esport, com va passar a l’Argentina el 1976, pel cop d’estat militar, i el 1982, per la crisi que va derivar en la guerra de les Malvines. El cas més recent es va esdevenir a Bahrain el 2011. El conflicte social al regne del golf, a redós de la primavera àrab, va dur a la suspensió de la prova, dues setmanes abans de la data prevista. Curiosament, en tots tres casos la cursa suspesa havia de ser la primera del curs, igual que a Sud-àfrica el 1986, cancel·lada pel boicot al règim polític de l’apartheid. La F-1 hi va tornar breument el 1992 i el 1993, quan Nelson Mandela ja havia estat alliberat.

En canvi, els fenòmens meteorològics no han aconseguit mai frustrar una cursa, però sí una jornada d’entrenaments, com a Suzuka el 2004 i l’any passat, i a Texas el 2015. Ha anat de ben poc, però. El 1991, el GP d’Austràlia –llavors, l’últim del curs, a Adelaida– es va haver de donar per acabat després de 14 voltes (encara no 25 minuts), per la pluja torrencial. Ha estat la cursa més breu d’aquests 70 anys, però força més llarga que les que no han arribat a ser.

Spa, el circuit indiscutible
Pregunteu als pilots de F-1 quin circuit consideren indiscutible, i nou de cada deu us diran Spa. Tanmateix, fins i tot la joia de les Ardenes no s’ha deslliurat de les ensopegades. El 1969, el traçat original de 14 quilòmetres va ser exclòs del calendari per raons de seguretat. No hi va tornar de forma permanent fins al 1983, quan es va estrenar una variant reduïda a la meitat. Dos anys després, el van reasfaltar, amb tanta poca traça que, divendres, la pista es feia miques. La cursa es va ajornar i tres mesos i mig més tard es va celebrar amb normalitat. Ja al segle XXI, l’edició del 2003 va ser víctima de la prohibició belga de la publicitat del tabac, tres anys i mig abans del vet paneuropeu. I el 2006 va tornar a caure, en no haver pogut fer unes millores exigides per la F-1. Encara sort que és l’indiscutible.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)