Olimpisme

L’altra història dels Jocs Olímpics (1)

El naixement, a París

Pierre de Coubertin va impulsar la restauració dels Jocs Olímpics que s’havien disputat a l’antiga Grècia amb dos congressos a París.

Volia que l’esport ajudés a formar les noves elits que havien de regir el món i que França recuperés el seu paper de potència que havia perdut

El 6 d’abril del 1896 es va inau­gu­rar a Ate­nes la pri­mera edició dels Jocs Olímpics de l’era moderna. Fins al 15 d’abril, 241 espor­tis­tes de 14 països dife­rents, tots homes, van com­pe­tir en 43 pro­ves de nou esports dife­rents. Aquell dia es va con­ver­tir final­ment en rea­li­tat la dèria per­so­nal d’un aristòcrata francès, Pierre Fredy, baró de Cou­ber­tin que va bar­re­jar mol­tes de les seves pas­si­ons: l’hel·lenisme, l’esport, la peda­go­gia i la higi­ene per aca­bar res­sus­ci­tant quel­com que havia exis­tit entre els anys 776 abans de Crist i 393 de la nos­tra era: els Jocs Olímpics.

A finals del segle XIX, Europa vivia un procés de grans can­vis econòmics, soci­als i França, el país de Cou­ber­tin, ja no era la poten­cia que havia estat. L’objec­tiu del baró en impul­sar els Jocs Olímpics era inter­na­ci­o­na­lista, ja que pen­sava que l’esport podia con­tri­buir a la rege­ne­ració i la paci­fi­cació de la joven­tut. També tenia però, un objec­tiu patriòtic, ja que Cou­ber­tin volia con­tri­buir al renai­xe­ment físic de la raça gal·la que ajudés a tor­nar a França el seu lloc per­dut després de la des­feta con­tra Ale­ma­nya el 1870, d’àrbi­tre de naci­ons i de res­tau­ra­dora del dret inter­na­ci­o­nal. L’huma­nista francès creia que havia estat la major pre­pa­ració física de l’exer­cit ale­many el que havia pro­vo­cat la der­rota fran­cesa en el camp de bata­lla. Cou­ber­tin veu en l’esport una manera de for­mar les noves elits que havien de regir el món. El seu pro­jecte era paci­fista, huma­nista, inter­na­ci­o­na­lista, però també eli­tista, colo­ni­a­lista, miso­gin i en certa manera fins i tot racista, ja que és un ferm defen­sor del colo­ni­a­lisme i pensa que l’esport, diri­git per l’home blanc, és un ins­tru­ment de civi­lit­zació.

1892 i 1894

La rein­venció dels Jocs Olímpics va tenir dues dates claus, el 1892 i el 1894. El novem­bre del 1892, en la tro­bada de la Unió de Soci­e­tats Fran­ce­ses d’Esports Atlètics (USFSA) Cou­ber­tin va fer el dis­curs de clo­enda en què va pro­po­sar el res­ta­bli­ment dels Jocs Olímpics. El juny del 1894, es va fer a París el “Congrés inter­na­ci­o­nal de París per a l’estudi de qüesti­ons sobre l’ama­teu­risme i el res­ta­bli­ment dels Jocs Olímpics”.

Els dife­rents autors no es posen d’acord sobre el que Cou­ber­tin volia fer en la tro­bada del 1892. La història ofi­cial manté que Cou­ber­tin ho tenia tot ben pla­ni­fi­cat. En les seves Memòries Olímpi­ques, edi­ta­des el 1931, Cou­ber­tin afirma: “La meva expo­sició havia deci­dit aca­bar-la de forma sen­sa­ci­o­nal amb l’anunci de la reso­lució per con­vo­car el res­ta­bli­ment dels Jocs Olímpics.” L’any 1994 es va publi­car a Lau­sana, sota el títol de “Mani­feste olym­pi­que”, el manus­crit que Cou­ber­tin va escriure per al dis­curs que va fer el novem­bre del 1892, amb el qual aca­ba­ria con­vo­cant el congrés del 1894. Segons aquell text, Cou­ber­tin no tenia pre­vist pro­po­sar allà mateix el res­ta­bli­ment dels Jocs Olímpics, sinó que el que pre­te­nia era fer una crida al desen­vo­lu­pa­ment de les asso­ci­a­ci­ons atlètiques esco­lars i als seus lli­gams amb la Uni­ver­si­tat. A l’hora de la veri­tat, hau­ria can­viat les seves inten­ci­ons. En tot cas, el cert és que l’aristòcrata francès va pro­po­sar “el res­ta­bli­ment dels Jocs Olímpics, sobre les bases i en les con­di­ci­ons d’acord a la vida moderna”. En les Memòries, Cou­ber­tin fa esment al que va pas­sar quan va pro­po­sar el res­ta­bli­ment dels Jocs: “Natu­ral­ment, jo ho havia pre­vist tot, excepte el que va pas­sar. Opo­sició? Pro­tes­tes? Iro­nia? Fins i tot indi­ferència? Hi van haver aplau­di­ments, es va apro­var, em van desit­jar un gran èxit, però ningú no havia entès res. Va ser l’inici d’una incom­prensió total, abso­luta. I hau­ria de durar molt de temps”.

El congrés per al res­ta­bli­ment dels Jocs Olímpics va tenir lloc a la Uni­ver­si­tat de la Sor­bona, a París, del 16 al 24 de juny del 1894. Cou­ber­tin va enviar invi­ta­ci­ons a clubs i res­pon­sa­bles espor­tius, uni­ver­si­tats, peda­gogs i polítics d’arreu del món. Final­ment hi van par­ti­ci­par per­so­nes de tretze països dife­rents -França, Angla­terra, els Estats Units, Rússia, Grècia, Austràlia, Itàlia, els Pai­soss Bai­xos, Espa­nya, Bohèmia, Hon­gria, Suècia i Bèlgica-. No es va trac­tar de repre­sen­ta­ci­ons ofi­ci­als, sinó que tot­hom hi va anar a títol par­ti­cu­lar. De l’Estat espa­nyol hi van assis­tir tres pro­fes­sors de la Uni­ver­si­tat d’Ovi­edo. De Cata­lu­nya ningú va res­pon­dre a la invi­tació de Cou­ber­tin.

Crida als governs

En el seu dis­curs, Cou­ber­tin va par­lar de l’espe­rit d’Olímpia, d’esport, de peda­go­gia, però també de les arts poètiques i líriques. Creia fer­ma­ment que els Jocs Olímpics no havien de ser només una com­pe­tició espor­tiva, que no havien de ser uns cam­pi­o­nats del món -que en alguns, pocs, esports ja exis­tien- sinó que també havien d’aju­dar a la fra­ter­ni­tat entre els pobles. No obs­tant això, Cou­ber­tin també va fer una crida als governs i en la norma 14 del regla­ment que havia de regir en els Jocs i que es apro­var es deia: “Els Jocs no poden tenir èxit més que amb el suport dels governs, que el comitè inter­na­ci­o­nal faci tot el que sigui neces­sari a prop dels poders públics per asse­gu­rar la seva par­ti­ci­pació ofi­cial”. Fer una crida a que els Estats dones­sin suport a la seva ini­ci­a­tiva no va impe­dir però, que Cou­ber­tin pro­clamés al mateix temps que l’olim­pisme havia d’estar al marge de la política. Una pro­clama que, encara avui, man­te­nen els diri­gents olímpics, tot i que la història està plena de fets que la con­tra­di­uen.

El congrés del 1894 va deba­tre molt sobre l’ama­teu­risme, la relació de l’acti­vi­tat física i de l’esport amb l’ense­nya­ment i la higi­ene, però poc sobre el res­ta­bli­ment dels Jocs Olímpics, però Cou­ber­tin va aca­bar acon­se­guint el seu propòsit i que s’aprovés tant la res­tau­ració dels Jocs com la cre­ació d’un comitè inter­na­ci­o­nal encar­re­gat de ges­ti­o­nar-los. Una altra his­to­ria va ser posar-se d’acord sobre quan i com havia de començar tot.

En un arti­cle publi­cat en la Revue de Paris del 15 de juny del 1894, just abans del congrés, Cou­ber­tin havia expo­sat el seu pro­jecte: tenia pre­vist que París i l’Expo­sició Uni­ver­sal del 1900 fos­sin el punt d’inici dels Jocs Olímpics. Però els repre­sen­tants del poderós Polo Club de Paris, anglòfils, volien que els pri­mers Jocs es fes­sin a Lon­dres. La dis­cussió va aca­bar en una ter­cera via: Ate­nes. Cou­ber­tin va haver de superar els seus dub­tes sobre la capa­ci­tat de Grècia d’orga­nit­zar l’esde­ve­ni­ment i va convèncer un grec resi­dent a París, Deme­trios Vike­las, que pre­sentés la can­di­da­tura d’Ate­nes per als pri­mers Jocs, que es farien el 1896. Final­ment, el congrés va acor­dar que els pri­mers Jocs es farien el 1896 a Ate­nes, els segons el 1900 a París i a par­tir de lla­vors cada qua­tre anys en altres ciu­tats del món. També es va apro­var que el pre­si­dent del COI havia de ser del país que orga­nit­zava els Jocs i Vike­las va se nome­nat pri­mer pre­si­dent del Comitè Olímpic Inter­na­ci­o­nal -de fet no es diria així fins al 1901-. El res­ta­bli­ment dels Jocs no es va fer en un bon moment. L’acord va tenir lloc el 23 de juny del 1894. L’endemà, el pre­si­dent de la República fran­cesa, Sadi Car­not va patir un atemp­tat de resul­tes del qual va morir el dia després. A França tenien altres pre­o­cu­pa­ci­ons en aquell moment.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)