Juanma Castaño, company periodista a la Cadena COPE, va dir que tots els consumidors de futbol de la Lliga de manera pirata eren uns “lladres”, tot destacant que si vols veure-ho legalment has de pagar només 40 euros al mes. Em va costar digerir totes aquelles paraules dites en un dels programes de ràdio esportius més escoltats del cap de setmana. Sé que la pirateria no està bé, però no m’hi trobareu si es torna a focalitzar el problema en un consumidor titllat de criminal. I si girem la truita? Cal una revisió de les condicions, perquè no, no es paguen 40 euros, se’n paguen prop de 120 i si vols consumir tot el futbol del paquet lliga a Movistar, per exemple, cal contractar un paquet base i després comprar els complements del futbol, entre d’altres. Veure el futbol per la televisió s’ha convertit en un autèntic privilegi per a la classe mitjana de la població. La classe alta ja es preocuparà de tenir experiències VIP a les millors llotges. Que no et passi pel cap mirar el preu abusiu de les entrades, els abonaments a l’alça o, simplement, la samarreta del teu club de la lliga. És impensable veure aquest despreocupament cap al consumidor del contingut a la televisió en lligues com l’NBA, on el League pass és de 100 euros anuals (no mensuals!), o a la Premier League, que té una oferta molt equilibrada i popular entre el paquet televisiu i el ticketing. Que no em vinguin que cal potenciar la lliga escanyant el consumidor ras per pagar Mbappé, que no ens mamem el dit. Ja n’hi ha prou.