Quan el pal va rebutjar aquella gran ocasió del Borussia i l’equip alemany no va tenir cap premi a la seva bona primera part, vaig tenir coll avall que no hi hauria res a fer. Que passi el següent. El cap de setmana i dilluns, de fet, van venir farcits de desgràcies esportives en clau blaugrana. L’excepció és l’handbol, que pel que fa a lligues i copes estatals té una plantilla infinitament superior i no s’adorm i el cap de setmana vinent tindrà una nova revàlida europea a Colònia. L’equip de bàsquet va competir contra el Madrid en el tercer partit, jugat al Palau, però va tornar a perdre: 3-0 i cap a casa en les semifinals d’un curs per oblidar, sense cap títol i amb una sensació generalitzada d’inconsistència. Les accions brillants de Campazzo van decantar la balança en el tram final. També va encaixar una derrota, aquesta reversible, l’equip d’hoquei sobre patins. La pista del Reus és sovint un escenari esquerp per als blaugrana, que empaten 1-1 la sèrie de semifinals amb els del Baix Camp i mantenen el factor pista, encara que no ho sembli, sent al millor de cinc. El bàsquet diumenge al Palau va provocar el canvi d’escenari i el segon duel es va jugar a Reus quan s’hauria d’haver jugat a can Barça. El Reus ho va aprofitar molt bé. L’alteració del reglament no afavoria al club que la va proposar. Per acabar-ho d’adobar, dilluns, patacada del futbol sala a casa contra el Cartagena en el primer duel de semifinals, que es compliquen molt. Mala peça al teler de les seccions. I el que vindrà...