Ahir el Girona va sumar tres punts més a Montilivi, però l’ambient era lluny de ser festiu. L’estadi, normalment ple d’eufòria i d’expectatives, va acollir un partit estrany, en què la victòria semblava gairebé secundària. La raó? La tragèdia que s’estava vivint a pocs quilòmetres, al País Valencià, on la natura havia desfermat una força devastadora i havia deixat un rastre de destrucció, patiment i dolor entre la seva gent. En una jornada que, per molts, no s’hauria d’haver disputat, l’esperit esportiu va quedar eclipsat per les notícies que arribaven del sud. Gent desapareguda, famílies sense sostre, pobles incomunicats i privats de les necessitats bàsiques. Es parla d’una catàstrofe sense precedents, amb un balanç de víctimes que encara no es pot tancar. Davant d’aquesta realitat, un partit de futbol pot semblar gairebé irrellevant. Així ho veia també Míchel, i bona part dels entrenadors de primera divisió que es van pronunciar sobre la jornada. Va ser una jornada de lliga que molts, probablement, preferirien haver ajornat per respecte, per solidaritat, o simplement, per sentit comú. A Montilivi, malgrat la victòria, es respirava un aire dens. No hi havia l’alegria habitual, ni el sentiment d’eufòria que acompanya els triomfs. Com a prova d’això, l’afició va fer una mocadorada massiva en protesta pels preus abusius de les entrades contra el Liverpool, una imatge insòlita en un camp que sempre s’ha caracteritzat pel seu suport incondicional. Els punts no ho són tot.