Barça

Exblaugrana pel món

Andreu Ramos

Als peus dels gratacels

Va abandonar el Barça l'estiu del 2008 amb 19 anys per fitxar per l'Udinese, però les lesions van frustrar les seves experiències a Itàlia i Escòcia, i ara prova sort al Sapling de Hong Kong

Capità d'un cadet en què hi havia Giovanni, Baena i Botía, té el títol nacional d'entrenador i ha voltat mig món treballant pel projecte Football Dreams

Lidera un equip creat expressament per formar joves talents del país: “Aquí tinc minuts i una estabilitat econòmica”

L'estiu del 2008, Luis Enrique va rellevar Pep Guardiola a la banqueta del Barça B. Recollia una plantilla superpoblada formada per bona part dels jugadors que havien assolit l'ascens a segona B i per alguns dels juvenils que pujaven amb força des de les categories inferiors. I el nou tècnic havia de fer neteja. Va ser llavors quan Andreu Ramos, un jove defensa que en els últims mesos havia estat cedit pel Barça a la Damm, va rebre una oferta de l'Udinese. Conscient de les dificultats que tindria per continuar creixent en el club blaugrana, va decidir donar per acabada una experiència que havia començat sis anys enrere, quan havia deixat el seu poble, Alàs (Alt Urgell), per entrar a la Masia. “L'Udinese em va veure en un torneig i em va oferir la possibilitat de jugar en la primera divisió italiana; no ho podia refusar”, explica. El somni, però, s'acabaria abans fins i tot de començar: “Aquell estiu vaig pujar al campus Nike que es fa a Andorra, i en un partit amb els monitors em vaig trencar el cinquè metatarsià d'un peu. Es va acabar tot.”

Ramos, que en les categories inferiors del Barça havia coincidit amb jugadors com Botía (Sporting), Raúl Baena (Espanyol) i Giovanni dos Santos (Tottenham), va jugar uns mesos a l'Eivissa abans de provar sort al Hamilton escocès, però allà es va tornar a trencar el cinquè metatarsià, el de l'altre peu. Van ser les lesions, doncs, les que el van portar un altre cop cap a casa. Concretament al Balaguer i al Gramenet B, en què va jugar la temporada passada. Va ser el preludi d'un canvi de vida radical.

A banda de jugar a futbol, Ramos també ha col·laborat amb Football Dreams Aspire, un projecte impulsat al seu dia per Sandro Rosell que treballa en la detecció de joves talents sobretot en àrees de l'Àfrica i l'Àsia. “Vaig anar a països com el Camerun, Kenya, Tailàndia, el Vietnam, Ghana i el Senegal i crec que vam fer una bona feina veient molts partits i analitzant les qualitats de moltíssims jugadors”, assegura. Amb el títol nacional d'entrenador a la butxaca, semblava que Ramos havia orientat la seva carrera cap a un altre vessant del futbol, però va ser durant un amistós jugat a Tailàndia que va sentir que la seva trajectòria com a jugador encara no estava esgotada. Amb només 22 anys, li quedaven forces de sobres per tornar-ho a intentar i a més s'hi va afegir l'aparició de Josep Gombau, exentrenador en les categories inferiors del Barça i ara tècnic del Kitchee de Hong Kong. “Estava una mica cansat de clubs que no et paguen. No és normal que un futbolista hagi de trucar a casa per demanar diners... A Hong Kong, en canvi, m'oferien la possibilitat de jugar, de tenir una certa estabilitat econòmica i de provar una experiència nova”, explica des de la ciutat asiàtica dels gratacels.

L'octubre passat, Ramos es va incorporar al Sapling, un equip creat recentment per la Federació de Futbol de Hong Kong amb la intenció d'acabar de formar els valors més joves del país. Ell, tot i la seva joventut, hi aporta experiència. És el segon màxim golejador de l'equip en la lliga (6 gols en 11 partits jugats) i un fix en les alineacions del tècnic Paul Foster, un exfutbolista australià. “Amb ell és fàcil entendre's, però amb alguns companys resulta més difícil perquè parlen molt poc anglès.” Per facilitar les coses, Ramos viu a la mateixa urbanització que Josep Gombau i els altres futbolistes catalans i espanyols que juguen al Kitchee. Hi ha anat amb la seva companya i en breu serà pare; un embaràs que viu molt lluny de casa: “Al principi costa adaptar-se perquè és un altre món: el menjar, el clima, els costums... i una ciutat de negocis molt atrafegada amb gent pertot arreu. Però amb el temps hem descobert que també té zones més tranquil·les, parcs naturals...”

No han passat gaires anys des que Andreu Ramos lluïa el braçal de capità en el cadet A entrenat per Rodolf Borrell. I ja ha voltat mig món. “No és fàcil arribar a dalt. Són molts, els antics companys que han hagut de deixar el futbol. Em sap greu perquè en el segon any de juvenil vaig descartar una oferta de l'Espanyol i al cap de poques setmanes em van comunicar que em cedien a la Damm. No em van agradar gaire les formes. Però personalment tinc un gran record dels anys a la Masia, del Rubén Bonastre i del Carles Folguera, que era com un pare.”

La bona temporada que està fent al Sapling ha cridat l'atenció del Pegasus, que ara mateix lidera la lliga de Hong Kong i que estaria interessat a incorporar-lo per jugar la pròxima copa asiàtica. També té sobre la taula la possibilitat d'anar a jugar a la lliga del Paraguai. Un nou con
tinent per a una carrera plena
d'experiències.

El perfil
Central consistent nascut el 1989, Andreu Ramos es va incorporar a les categories inferiors del Barça amb 13 anys. Va començar a l'infantil A i va deixar el club en juvenils, quan se li presentava l'ocasió de fer el salt al Barça B. Va provar sort al Hamilton escocès, però va haver de tornar a Catalunya per jugar al Balaguer i el Gramenet B, i l'octubre passat va fitxar pel Sapling Hong Kong. Allà ha jugat 11 partits de lliga i ha marcat 6 gols.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.