El rebot

De seguida es va veure clar que l'Uni, a partir del rebot i de l'acceleració, tindria avantatge. Abans, però, la sortida elèctrica i motivada de les locals, i un període d'adaptació de l'Uni per trencar la voluntat local de portar el partit al cinc contra cinc, van propiciar uns minuts d'equilibri (9-9).

Peters, sortint de banqueta, va anotar 15 punts en els 13 últims minuts de la primera meitat, però no era l'única. A la mitja part, totes les que havien jugat havien anotat i el control del rebot gironí era escandalós (24, incloent-n'hi 10 d'ofensius, per 11 de les locals). Si algun aspecte del joc no se li pot cedir a l'Uni és justament el rebot. Si el té, se sent còmode explotant la transició. I que la màxima rebotejadora del Keltern fos la base Jasmine Thomas és indicatiu dels costos que té estar molts minuts sense una rebotejadora pura, una jugadora clarament interior. L'atac posicional gironí era prou fluid i trobava tirs oberts alliberats que, a més, convertia amb percentatges elevats.

Per postres, l'Uni controlava prou bé la imprevisible i creativa Jasmine Thomas (1/5 i només 2 assistències a la mitja part), i les alemanyes sobrevivien amb el bon 5/11 en triples i els punts de Vucurovic (10) perquè quan buscaven més presència interior amb Teilane (1,95), Alminaite exhibia jerarquia.

Tres triples seguits de l'Uni (dos de Buch i un de Peters) van disparar la diferència (22-39, 14'), i Peters la va ampliar a la màxima de la primera meitat (22-41, 16'), però a les alemanyes se'ls feia impossible aturar el talent ofensiu de l'Spar, que s'enfilava a una anotació altíssima a la mitja part (32-49).

Sempre controlat

La cara del partit va canviar. Amb menys talent, menys rebot i desactivat el seu plantejament anàrquic, amb la pilota en mans de Thomas i Mayombo durant molts segons, al Keltern només li quedava la solució de travar el partit. Ho va aconseguir i els primers atacs de l'Spar van ser erràtics (fins i tot va esgotar els 24 segons de possessió dues vegades), però tot el que va aconseguir el Keltern va ser aturar el cop. L'Uni va entendre que a partir del rigor defensiu tornaria a posar el ritme que li convenia i, tot i que va deixar de ser un partit de 100 punts, la diferència es va tornar a disparar amb Ibekwe fent mal i Alminaite prenent el relleu en el final del quart. Peters situava el 43-71 (30') quan el partit feia estona que estava tancat.

Que Noemí Jordana, per no perdre el costum quan les coses van bé, no jugués ni un segon en el darrer quart és el símptoma més clar que tot estava fet. Després del 48-76 (Ibekwe, 34') Vucurovic va començar a fer números i a l'Uni li va ser força igual perdre el parcial. Avui toca tornada i dissabte espera el CREF a Madrid, un rival que plantejarà més dificultats que les del debut europeu.