En l’article anterior ( 6/12/24 ) ens referíem a la necessitat de donar-nos a conèixer. Ens endinsem ara en les característiques i el significat del nostre col·lectiu professional, tret que és fonamental, bàsic i imprescindible que tothom tingui present.

Primerament, en aquest sector, la disjuntiva és clara: s’és professional o no s’és professional, i, a aquesta segona categoria, s’hi podran posar les etiquetes que cadascú vulgui. Però una cosa és estar format en un centre universitari, que ha atorgat la formació de llicenciatura (abans) o la de grau (actualment), i a més a més ser reconegut per les instàncies públiques establertes des del govern de Catalunya, i una altra és no tenir res d’això, que és quan caldrà confiar potser només en la bona voluntat de la persona que presta el servei d’activitat física i/o esportiva. Amb tots els riscos que això comporta, perquè, en molts dels serveis en aquest terreny, la salut subjacent a la condició o la pràctica física no queda sempre garantida.

Els que són professionals actualment tenen un nom identificador: educadors físics esportius (EFE), i es poden dedicar a múltiples tasques, les més comunes de les quals són la docència, les activitats físiques relaciones amb la salut, n’hi ha que se centren en l’esport i el rendiment, i d’altres que es dediquen a les activitats fisicoesportives en el medi natural; així mateix, uns altres fan feines vinculades a les múltiples possibilitats de la gestió, així com a la recerca, un camp molt ampli de treball i coneixement.

Si encara volem precisar més, estem parlant de professors universitaris o d’educació secundària (ESO, batxillerat, cicles formatius), fonamentalment.

Trobareu els EFE treballant com a entrenadors personals, monitors de fitnes i activitats dirigides, o en activitats físiques aquàtiques per a la salut; també amb dedicació en readaptació física atenent una lesió esportiva o aplicats –a les ordres de metges– en l’exercici físic contra malalties o de prevenció sociosanitària per a la gent gran i fins i tot en el món laboral.

En l’àmbit de l’esport, sempre que no sigui competitiu, els EFE fan feines de monitor que pot ser d’iniciació multiesportiva o d’esport adaptat, figuren com a entrenadors amb finalitat formativa (Jocs escolars, etc.). Són preparadors físics d’equips de qualsevol categoria. I a les piscines o al mar, com a socorristes.

En el medi natural, també són EFE els que faciliten que els interessats en puguin gaudir amb activitats de lleure o esportives, en turisme actiu, i normalment són directors tècnics o coordinadors d’allò que es pot fer en aquest subsector.

Després hi ha els EFE amb una relació indirecta amb la ciutadania, sigui per la varietat de la gestió d’equips que emprenen, sigui d’una empresa, instal·lació o bé en un organisme de l’administració pública nacional o municipal, per la via de la direcció o la coordinació d’aquests grups o espais. O també la recerca, com una darrera peça no pas d’un trencaclosques difícil, sinó d’un conjunt de bumerangs, tal com reflecteix el logotip del Coplefc, que conflueixen tots cap al centre, amb els serveis prestats a la ciutadania com a raó de ser.

Es tracta d’un ampli ventall, però tots els educadors físics esportius tenen dues característiques: són efectivament professionals, com dèiem al principi, i tots tenen un número de col·legiat, una pertinença al Coplefc que és garantia de seguretat per a la població. Un dret al qual no ha de renunciar tothom que hi tracti: saber si estar col·legiat. Que tinguem un 2025 ple d’activitat física, felicitat i moments inoblidables!

Coplefc

coplefc@coplefc.cat

www.coplefc.cat