Per què ell és l'home?
Luis Enrique reuneix algunes característiques que l'han convertit en el gran favorit per entrenar el FC Barcelona la temporada que ve
L'asturià ja va ser temptat l'estiu passat per reemplaçar Tito Vilanova, però no va voler trencar el compromís amb el Celta de Vigo
Luis Enrique Martínez, molt probablement, serà el proper inquilí de la banqueta del Camp Nou. Reemplaçarà Gerardo Martino, que ja ha decidit marxar fent efectiva la clàusula que li permet renunciar a l'any de contracte que encara li queda. L'entrenador asturià és l'escollit en detriment d'Ernesto Valverde, l'altra opció que tenia al cap Andoni Zubizarreta, però és molt complicat treure'l de l'Athletic de Bilbao, i encara més tenint en compte que jugarà a Europa el curs vinent.
Aquest és el segon cop que el tren del Barça passa davant de Luis Enrique. L'anterior va ser l'estiu passat, quan calia buscar el recanvi de Tito Vilanova. L'expresident Sandro Rosell sempre el va voler, però la seva negativa a abandonar el compromís que havia adquirit amb el Celta de Vigo va acabar provocant que finalment es decantessin per Tata. Aquest cop, però, el tècnic no deixarà escapar el tren, i hi pujarà per liderar la renovació de l'equip. L'estiu passat, la junta directiva va tenir certa por per com seria la seva relació amb Leo Messi, però aquests dubtes sembla que ara ja s'han esvaït.
Lucho, que ja ha aconseguit mantenir la categoria amb el Celta fent un futbol atractiu, reuneix algunes característiques que l'han convertit en l'escollit per entrenar el FC Barcelona la temporada que ve. En aquesta anàlisi les desglossem.
Té experiència i coneixements
Tenir moltíssima experiència i un gran currículum a les banquetes no és, en cap cas, sinònim d'èxits. La prova més evident la tenim en Pep Guardiola, que va agafar el primer equip del Barça quan només havia entrenat el filial a tercera. I, malgrat aquesta suposada inexperiència, va aconseguir construir el millor Barça de la història i un dels millors equips de tots els temps. Luis Enrique, en aquest sentit, té més experiència que Guardiola en aquell instant, perquè al marge d'haver entrenat el Barça B en la segona divisió A també va provar sort en la lliga italiana, a l'AS Roma, del qual va marxar per voluntat pròpia, malgrat que no va fer una bona temporada. L'experiència a l'estranger i en un equip en el qual hi havia estrelles com Totti segur que el pot ajudar en el futur. També ha entrenat a primera divisió el Celta de Vigo i ha complert, aquest cop sí, l'objectiu principal que s'havia marcat el conjunt gallec a principis de temporada. Luis Enrique també té coneixements adquirits per la seva excel·lent carrera esportiva –ha jugat en els dos grans de la lliga espanyola– i també s'ha sabut preparar a consciència per desenvolupar la feina d'entrenador. Treballa amb un equip d'experts en tecnologies d'anàlisi del rendiment, unes eines que també utilitza Pep Guardiola.
Defensa l'estil i la filosofia
Tant pel president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, com pel director de l'àrea de futbol, Andoni Zubizarreta, el model del Barça és intocable. Així ho han repetit diverses vegades en públic. L'aposta pel planter, els jugadors fets a casa, i pel joc ofensiu basat en la possessió de la pilota i el domini dels partits, és innegociable. No es toca. Luis Enrique, en aquest sentit, comparteix i defensa aquests mateixos valors. Primer, perquè hi creu i els coneix, i segon, perquè ja els ha aplicat en la seva etapa com a entrenador al filial blaugrana. Lucho confia enel planter i continuarà apostant pels futbolistes del Barça B que tinguin projecció i capacitat per poder jugar amb el primer equip. El tècnic asturià sempre ha recordat que la principal funció del segon equip és nodrir de futbolistes el primer i, per tant, aquests han d'estar molt ben preparats. Que confia en la feina que es fa a la Masia ho demostra el fet que en les seves aventures va decidir endur-se Bojan al Roma i que al Celta s'ha emportat Rafinha i Fontàs. Precisament, el conjunt de Vigo és un bon exemple per demostrar que els equips de Luis Enrique prioritzen el bon tracte a la pilota i atacar. Lucho, malgrat les dificultats, ha mantingut l'equip a primera i s'ha guanyat la simpatia de l'afició pel joc.
Molta unanimitat en l'elecció
L'elecció de l'entrenador del primer equip possiblement és la més complicada que haurà de prendre Andoni Zubizarreta aquest estiu. Quan Pep Guardiola va anunciar que plegava per prendre's un any sabàtic a Nova York i el director de l'àrea de futbol va escollir Tito Vilanova tothom va entendre que era la millor opció i se'l va felicitar. Amb Gerardo Martino, per contra, no hi va haver tanta unanimitat, perquè es tractava d'algú desconegut pel gran públic, i la seva desconeixença del club, la plantilla i el futbol espanyol van despertar alguns dubtes dins del mateix club i en l'entorn. En el cas de Luis Enrique, però, la unanimitat sobre les bondats de la seva elecció és pràcticament total. Sí que és cert que l'estiu passat la directiva va tenir certa por per com seria la seva relació amb Messi i amb les altres figures, però ara aquest temor sembla que ha disminuït molt i que, a més a més, hi haurà canvis profunds en la plantilla. Si els que manen en el club veuen l'asturià com la millor opció per ocupar la banqueta, una part important del vestidor està d'acord amb l'elecció de l'actual entrenador del Celta perquè es faci càrrec de l'equip. Aquest alt grau d'unanimitat és un bon primer pas perquè la temporada que ve l'equip pugui treballar sense gaires entrebancs i tornin els èxits.
Caràcter per dirigir la renovació
Luis Enrique és una persona amb un fort caràcter. De fet, li'n sobra. Ja el tenia com a jugador, motiu pel qual va esdevenir capità del FC Barcelona, al qual sempre va defensar dins i fora del camp. Els futbolistes que han estat a les seves ordres destaquen d'ell la seva disciplina, autoritat i també que té un bon criteri a l'hora de prendre les decisions. Precisament, aquesta última qualitat serà cabdal perquè lideri juntament amb el director esportiu, Andoni Zubizarreta, la renovació de l'equip, força important, aquest estiu. Al tècnic asturià no li tremolarà el pols a l'hora de prendre algunes decisions, per dràstiques que puguin semblar. Luis Enrique no és una persona que es deixi condicionar gaire pel que li diguin els de dins i els de fora, ja que prendrà les seves pròpies decisions i les defensarà sense dubtar. Els canvis que necessita l'equip blaugrana requereixen un tècnic que no tingui cap por d'assumir el desgast i que sigui valent. Molt valent. També és important en aquesta transició que ara ha de fer l'equip que no hi hagi a la plantilla un jugador com Carles Puyol, molt bon amic de Luis Enrique, amb qui van compartir vestidor fa unes temporades. La presència de l'actual capità en el grup de la temporada que ve possiblement hauria complicat una mica la transició.
Coneix el club i també l'entorn
Luis Enrique va jugar vuit temporades al FC Barcelona, i gràcies al seu rendiment i al seu carisma es va acabar convertint en un dels ídols de l'afició blaugrana, que mai li va tenir en compte el seu passat al Real Madrid. Precisament, l'asturià ara és odiat a Madrid per haver-se mostrat sempre com un barcelonista més. Va tenir com a entrenadors Bobby Robson, Louis van Gaal i Frank Rijkaard, que el dia del seu comiat del Camp Nou, contra el Racing de Santander el 16 de maig del 2004, el va fer jugar de titular. També es va fer càrrec del filial del Barça des del 2008 fins al 2011, i amb un bon resultat. Aquest bagatge fa que conegui el club a la perfecció i que sàpiga com funciona i com es treballa al Barça. Vuit temporades com a jugador del primer equip més els seus anys com a tècnic del B fan que també sàpiga interpretar el sempre complicat entorn del FC Barcelona. Precisament la desconeixença de l'entitat i de tot el que l'envolta ha estat un dels problemes amb què s'ha trobat Gerardo Martino, que en múltiples ocasions s'ha vist sorprès i superat pel que ell mateix va definir com a “crisis setmanals”. A Luis Enrique aquestes coses no li vindran de nou, perquè coneix perfectament com és aquest club i qui és qui en l'entorn, també en el mediàtic.