Un home de conviccions fermes

Tot i que la majoria d'aquests nens es queden en el camí, la combinació d'esforç i talent concedeix el privilegi a uns quants. En Musta, com li diuen els seus amics més propers, va arribar a la ciutat comtal de ben petit i la seva condició física no va passar desapercebuda pels grans equips de la ciutat. El Barça s'avançaria als esdeveniments, el fitxaria i creixeria a les categories inferiors del club fins als 17 anys, però aleshores va prendre una decisió que marcarà, sens cap mena de dubte, els següents anys de Musta Seck: deixar Barcelona per Itàlia. La Lazio, des d'aquesta temporada, és la seva nova llar: “La Lazio em va dir que tenia més oportunitats d'arribar al primer equip, i veient que al Barça hi ha Jordi Alba i amb projecció de futur, vaig decidir provar aquesta nova experiència”, afirma Musta Seck.

El jove lateral esquerre s'autodefineix com un jugador “pacient, aprofito les oportunitats que tinc per incorporar-me a l'atac però sóc d'un perfil semblant a Eric Abidal, més aviat de contenció.” Al Calcio, però, ha hagut de passar per un procés d'adaptació perquè la part defensiva és la que més importància se li dóna des de les categories inferiors: “Si al darrere no tens una bona base es pateix molt. Al principi em va costar perquè al Barça sempre havíem de sortir amb nitidesa, i aquí mai s'arrisca en zona perillosa. Utilitzen molt el físic i has de protegir-te sempre per guardar la posició”, subratlla Musta Seck.

Esperant la primera oportunitat

Tot i que encara no ha debutat amb el primer equip biancazzurri, Seck ha entrenat en més d'una ocasió amb ells com a exercici de maduresa futbolística: “La primera vegada que vaig pujar per entrenar amb ells em va tocar defensar Miroslav Klose, i em vaig adonar que estava a un altre nivell. Feia desmarcades que no veia, em girava un moment per advertir on era la pilota i desapareixia. Allà em vaig dir que he de millorar molt encara”, reconeix amb humilitat aquesta promesa que va sortir del futbol blaugrana.

Pel que fa a la seva vida més personal, el jugador senegalès està vivint un procés d'aprenentatge diari fruit de l'emancipació a Itàlia: “Sóc major d'edat, surto amb els amics i després d'entrenar sempre tinc temps lliure per gaudir de les coses que es poden fer a Itàlia”, diu el lateral de la Lazio. Allunyat del centre de la capital, Musta viu en una residència per a futbolistes de l'entitat italiana a Formello, un poble a 41 quilòmetres de Roma. Allà va aconseguir dominar l'idioma en només dos mesos i comparteix moltes hores del dia amb dos altres exblaugranes, Keita Balde i Mamadou Tounkara, que en el seu dia també van prendre la decisió de fer les maletes per triomfar en el món del futbol: “Som com germans. Acostumo a estar amb ells, veiem pel·lícules, sèries o fins i tot reportatges sobre diferents futbolistes amb els quals ens enfrontem”, explica Musta Seck.

La incertesa del futur

Si bé se sent còmode amb la situació actual, en què la formació tant personal com professional ocupa el protagonisme del seu dia a dia, no té clar si aguantarà una temporada més a l'equip primavera, és a dir, el filial de la Lazio: “Quan acabi l'any futbolístic veuré què faig amb el meu futur. Tot dependrà de les opcions que tingui de jugar al primer equip. Si no, contemplaré altres ofertes que puguin arribar”, diu un Musta que va rebre una trucada d'Anglaterra, procedent del Southampton de Pocchetino, abans de fitxar per la Lazio.

L'objectiu present, però, és acabar una temporada el premi de la qual ha estat la consecució de la Copa d'Itàlia a doble partit davant de la Fiorentina: “Allà és quan et sents realment futbolista. Vam jugar veient l'estadi Artemio Franchi ple a vessar i la motivació era indescriptible. Tinc un gran record d'aquella experiència. Sens dubte, la millor que he viscut com a jugador”, ressalta Seck. Ara, per tant, l'exdefensa blaugrana ha de focalitzar el seu talent futbolístic en l'esforç de la persona que arriba al nivell més professional del futbol i que pretén mantenir-se a l'elit competitiva. I, si pot ser, per complir un somni que va començar a edificar el dia que va venir a la ciutat comtal: tornar a vestir la samarreta del Barça.