Ja tenim ganes que comencin els partits de lliga i ja ens queda poca fase de preparació.

Molt bé. Ja ens hem acomodat a Barcelona, que no era fàcil perquè el que més ens preocupava era escolaritzar els tres fills, però ja està resolt. I al club, què he de dir! El tracte ha estat sempre increïble i l'adaptació ha estat molt ràpida.

Sí. Les dues tenen mar. Tenen certes similituds, però en magnitud canvia molt. I la gent em tracta molt bé.

A mi m'ha tocat competir contra els que ara són els meus companys molts cops i això ajuda a l'adaptació, però és cert: l'ambient que es viu al vestidor fa que un se senti còmode i l'adaptació sigui més fàcil.

Ha anat molt bé. Hem fet una molt bona preparació. Més enllà dels resultats, els entrenaments han estat variats: alguns més forts, alguns d'intensitat més baixa, amb molta pilota... Ha estat una mica de tot i això ens ha de servir per als partits.

Sí, sempre. Els entrenaments sempre són amb molt ritme perquè el mister ho demana. Vol que ens entrenem així.

Té una mica de tot. És rigorós a l'hora d'entrenar i en els partits, però també té el seu costat humà fora de les hores de feina. Té el seu costat bromista, i això a nosaltres ens va molt bé com a futbolistes, perquè t'hi sents més a prop. Hi ha tècnics que et posen una barrera, i no és gens bo, però aquí passa tot el contrari. El tècnic és d'una manera quan entrena i com a persona és molt proper.

A la Real Sociedad és cert que tenia el rol molt marcat, però aquesta és la pretemporada en què més he jugat. Aquest any m'ha tocat intercanviant-me la porteria amb Masip i Ter Stegen, que és positiu perquè es genera una bona competència.

Ens ha dit moltes coses, però no ho podem explicar tot [riu]. Ens ha demanat que competim bé, que ens entrenem bé. Tenim molt clar que si ens entrenem bé ens tocarà el premi de jugar, i després ja es veurà com competeix cada un. Hem de buscar les millors sensacions en els entrenaments, portar-nos bé entre nosaltres, cosa que està passant i això ajuda molt que hi hagi una competència sana. Això és molt positiu.

No en sabem res, però sempre et prepares per competir, sigui quina sigui la competició. Ningú es vol perdre un partit. Em passava a la Real, que em quedava l'espineta de no jugar la copa, però sempre em preparava per poder-hi ser si em tocava. Aquí crec que passarà el mateix.

No té res a veure. Vaig llegir que Zubi m'havia respost a mi i jo crec que responia a la premsa. Evidentment tots som fitxatges del club. Jugar o no va lligat a l'aspecte esportiu, a què pot fer cada un quan li toqui jugar. Això ho marca la persona amb el seu rendiment.

Pel que fa a caràcter i personalitat, els tres som porters diferents. Però tots dos són nois joves, que estan fent les coses bé, que s'entrenen molt bé i que intenten posar-ho difícil al mister i també a mi, com jo faig amb ells. La competència és bona.

Sempre tens somnis, desafiaments... Fa anys hi va haver contactes, però no es va concretar res. A la Real estava molt bé, però sempre deixava la porta oberta per si hi havia oportunitats com aquesta, d'estar avui al Barça, en un equip d'aquesta magnitud. Sempre he tingut esperances.

Molta felicitat, però havia
d'estar tranquil per poder competir, perquè estàvem en ple mundial.

Sí, des que vaig començar a Xile, quan vaig venir a Europa... Vaig arribar a la Real per jugar-hi quatre temporades i al final en vaig estar gairebé nou. És important veure què has hagut de viure i marcar-te reptes i objectius. Arribar al millor club del món no és un repte menor i és una motivació extra que t'obre la fam de títols de manera increïble.

M'hauria encantat guanyar títols amb la Real per la qualitat del club i de l'afició. Hauria estat magnífic. Jugar la Champions ja ho va ser, així que guanyar algun títol, ni m'ho imagino. Ara és diferent. Arribes amb la mentalitat de guanyar en totes les competicions que jugues, perquè ha de ser així.

La pressió que hi ha aquí és lògica, i és el que m'agrada. Competeixes per l'objectiu final, que és guanyar. No t'entrenes per disputar una competició i fracassar, sinó tot el contrari. Treballes cada setmana i durant tot l'any per arribar a aquella final i guanyar-la.

És clar que sí, segur que t'avala una mica més, però crec que estar nou anys en un club com la Real en què hi ha la figura d'Arconada no és fàcil. Però evidentment, el mundial hi ajuda i ho magnifica tot una mica més, perquè tothom n'està pendent.

No crec que només ho facin amb nosaltres, sinó que passarà en totes les posicions en què hi ha hagut un referent. Però sí que és important tenir la referència d'algú que ha estat tan important com Valdés. És un repte i una motivació. Intentarem deixar també un camí a
seguir.

No em toca a mi dir quines són les meves armes, això ja ho faran vostès quan ens comparin, que ho faran, però jo he d'estar tranquil i rendir al màxim.

Observo com juguen tots els porters. No tinc cap referent clar, perquè tots els porters són diferents. Treus conclusions de cada un i aprens molt només de mirar-los.

Crec que no, perquè aquestes coses ja ens passen, als porters. Aquell dia vaig fer una gran aturada i ningú la recorda. Jo em quedo amb les bones sensacions, perquè vaig haver d'intervenir molts més cops, i no amb aquell moment en què ho vaig fer malament, perquè la jugada va acabar en gol. Però és el que faig des dels deu anys, i els porters convivim amb això. Qualsevol porter et dirà que aquestes coses passen sempre en els entrenaments, que és on han de passar. Si hi hagués porters a qui no els passés mai seria fins i tot estrany. El porter és una personalitat diferent, i sempre has d'estar tranquil, tant quan les coses van bé com quan van malament.

No, ningú del club m'ho ha dit. De fet, els que m'ho han dit més han estat els periodistes, que parlen de l'escenari, de l'afició..., però jo no vinc de cop i volta aquí. Fa molts anys que sóc en la lliga i sé què significa tot això.

Véns amb la sensació d'haver de ser el millor de l'equip per poder endur-te'n alguna cosa positiva. Ara ho veus des d'un altre punt de vista, perquè ja saps quines són les sensacions del rival que ve aquí, però sempre has de pensar igual: has de ser el millor de l'equip, has d'estar molt concentrat, has d'estar sempre preparat per quan et toca intervenir.

Això ja em passa amb Xile, perquè fem coses similars a les que fem al Barça i et toca intervenir en moments puntuals.

És una persona que t'ajuda molt, perquè està en el teu dia a dia, sap en què t'ha de corregir, en què t'ha d'ajudar, què t'ha d'aportar... Visionem vídeos de les nostres actuacions, entrenaments... I és la persona més propera que tenim.

La diferència principal és que al Barça em toca intervenir més en els exercicis amb l'equip que en la feina de porteria. A la Real només et barrejaves amb l'equip quan hi havia un partit d'entrenament, però aquí hi ha molts exercicis en què participes com un jugador de camp, no com a porter.

M'he sentit còmode amb tots. Va sortir a la premsa que vaig dir que estava més segur amb Mascherano i Mathieu, però va ser perquè em van preguntar per ells, perquè jo em sento molt còmode amb tots. El porter s'ha d'adaptar a qualsevol sistema i a qualsevol company.

No ha de ser ni un avantatge ni una barrera. Els que parlem castellà intentem ajudar la resta. Jo tinc Thomas [Vermaelen] al costat i ja comença a dir algunes paraules en castellà. Els vas ajudant i, rius una mica, que també és bo.

Ni hi he pensat, perquè veient la qualitat que tenen els meus companys no cal. En aquell moment era un recurs necessari perquè l'equip necessitava alguna cosa diferent. Aquell dia vaig tenir la sort de marcar i a l'equip li va anar molt bé en aquell moment, tot i que des de llavors i fins fa poc la Real no havia tornat a marcar de falta.

Sí, de petit jugava de davanter perquè xutava més fort que els companys, però a mi no m'entretenia córrer darrere la pilota. No em generava res com sí que fa la porteria, que em genera moltes més coses: tens responsabilitat, vesteixes diferent als jugadors de camp...

I tant, però tenir-lo de rival és molt bonic. És una motivació, un repte, perquè marca gairebé en cada partit. Deixar la porteria a zero quan jugues contra Messi és un repte important, però tenir-lo com a company és un alleujament. Estic feliç de compartir vestidor amb ell per la seva qualitat, no només futbolística, sinó humana.

Sí, m'esperava això. Ja sabia quina magnitud tenia, però sorprèn anar a una roda de premsa i que hi hagi moltes més cadires que amb la Real, anar a la botiga i veure que és com un centre comercial, i també l'estadi, que la capacitat ja no és de 30.000 com a Anoeta. Et vas adonant de moltes coses, però algunes ja les havia vist des de fora.