“Si fa un any hagués vin­gut algú i m'hagués dit que ara mateix esta­ria a punt de dis­pu­tar la copa Àfrica, direc­ta­ment no m'hau­ria cre­gut cap de les seves parau­les, però el món del fut­bol té aques­tes coses boni­ques. Dóna molts tombs.” Qui ho afirma és del davan­ter cen­tre català Iban Sal­va­dor, que en dotze mesos ha pas­sat de ser el juga­dor reve­lació de l'Hospi a segona B a for­mar part de la con­vo­catòria de Gui­nea Equa­to­rial, que sol recórrer a juga­dors de fora –amb vin­cle o no amb el país– per reforçar el seu equip naci­o­nal. Ell, que no havia tre­pit­jat el menut país africà fins a aquest mes de gener, és el pri­mer sorprès per la crida: “Quan m'ho van pro­po­sar em va sem­blar una mica estrany, però després d'ana­lit­zar els pros i els con­tres vaig dir que sí, perquè crec que puc fer coses bones amb la selecció.” El jove ata­cant de 19 anys, cri­dat a ser un dels refe­rents de l'nza­lang en el futur, dei­xarà per unes set­ma­nes la seva rutina al filial del València, on va aca­bar l'estiu pas­sat després de fer un gran curs al club de la seva ciu­tat i la seva vida. El de Bell­vitge, de fet, havia jugat sem­pre amb l'Hos­pi­ta­let abans de fer les male­tes per anar al Túria. A tot això, el seu vin­cle amb Gui­nea Equa­to­rial és el seu avi matern, que va arri­bar a Cata­lu­nya en els anys sei­xanta amb la seva dona gallega.

Iban Sal­va­dor no amaga que un dels motius dels seus dub­tes ini­ci­als era la pos­si­bi­li­tat d'arri­bar a jugar amb els com­bi­nats infe­ri­ors de la selecció espa­nyola. “Des de la fede­ració espa­nyola no m'han tru­cat, i vaig veure que no podia des­a­pro­fi­tar l'opor­tu­ni­tat de jugar la copa d'Àfrica”, explica el fut­bo­lista hos­pi­ta­lenc, que l'única experiència prèvia l'havia tin­gut amb Cata­lu­nya, ja que va for­mar part de la selecció sub-18. Arri­bat a aquest punt, si hi ha una paraula que defi­neixi l'acti­tud amb què afronta el repte, és segu­re­tat: “M'il·lusi­ona poder jugar con­tra algu­nes de les figu­res més des­ta­ca­des del fut­bol africà, hi estic pre­pa­rat i sóc prou madur per fer-ho.” El davan­ter, que admet que s'ha hagut de posar les piles per conèixer els rivals –“fran­ca­ment, no he seguit mai el fut­bol africà”–, creu que la selecció està cri­dada a fer un bon paper: “Hi ha molt bon equip i, això, jun­ta­ment amb el pes de ser el país orga­nit­za­dor, fa que pensi que pas­sa­rem eli­mi­natòria.” De moment, tot està per escriure. La selecció de Gui­nea Equa­to­rial obrirà demà foc en el par­tit inau­gu­ral de la copa d'Àfrica con­tra el Congo (18 h). Al país, que és seu de la com­pe­tició per la renúncia del Mar­roc, ja hi comença a haver l'expec­tació de les cites impor­tants. “Hi ha un ambi­ent molt bo”, explica el juga­dor de Bell­vitge, que pren el relleu d'un altre fut­bo­lista català que va jugar la copa Àfrica amb el com­bi­nat nza­lang: Juve­nal Edjogo-Owono. El vallesà ho va fer l'any 2012, quan Gui­nea Equa­to­rial, un país que tot i les desi­gual­tats té recur­sos, també va ser l'amfi­trió.