“Posa el Xemi!”. Durant el primer tram de la temporada, aquesta era una petició recurrent de l'afició del Cornellà al seu entrenador, Jordi Roger. El jove migcampista barceloní tenia els seguidors enlluernats. És el perfil de futbolista jove i descarat que de seguida enamora la gent que s'apropa al camp. El tècnic verd, conscient del pa que s'hi dóna en la categoria, va decidir anar-lo dosificant, ja que adaptar-se a les exigències de segona B requereix paciència amb els novells. El pas de les jornades, en tot cas, ha fet créixer el jugador de l'Eixample en el seu primer any com a amateur, i ara Xemi és un fix que ha respost a la confiança de l'entrenador amb actuacions determinants i gols. Ja n'ha fet cinc, quatre dels quals en els últims deu partits, que han significat 8 punts bàsics en la lluita del Cornellà per fugir del pou. L'últim va valdre una victòria contra el València Mestalla (1-0).

Si Xemi és un futbolista clau en l'engranatge cornellanenc és en gran mesura pel seu caràcter. Té 20 anys, però no s'arronsa i assumeix que, per ser important, cal tenir confiança: “És bàsic creure's-ho i saber que pots estar al mateix nivell que els teus companys, sobretot en moments en què no jugues.” El mitjapunta, que la temporada passada ja va estar al primer equip en el segon tram tot i ser juvenil, explica que enguany era optimista amb les seves possibilitats des del primer dia: “En la pretemporada veia que estava al nivell dels meus companys i, tot i que alguns acumulessin més de 100 partits a segona B, sabia que era qüestió de millorar una mica i que hi podria competir.” Tot ha estat un procés. “Aquesta categoria requereix un temps d'adaptació, sobretot en l'aspecte físic i en la manera de posar el cos”, explica Josep Miquel Fernández –aquest és el seu nom complet–, que parla de la seva experiència personal: “En el meu cas he necessitat mig any, però al final t'hi acostumes i millores molt.”

La seva visió de joc i la facilitat amb què remata fan que, quan falten dues jornades, sigui un argument fonamental per a l'equip, tal com ha quedat palès amb el pas endavant que ha fet el bloc darrerament. El seu rendiment li ha donat credibilitat. “Ara noto que tinc més pes i que els companys em busquen, rebo més pilotes”, detalla el desequilibrant jugador, que recorda la pretemporada: “Al principi veus com alguns companys nous et veuen gairebé com si fossis un juvenil, però si fas les coses bé, al final ets un més.”