«Hem estat com un equip. Tothom ha jugat a favor de l'objectiu. Josep [Thió] ha renunciat com a autor a la seva part personal i The Gruixut's a la seva trapelleria perquè tot plegat es convertís en un himne. I al final, això serà un gol.» Així ho va definir Pere Boadas, cap creatiu de Joia Events, que va veure aquest còctel (autor gironí i grup amb gent de la Bisbal i de Palafrugell) com una bona sortida a les inquietuds que li va plantejar el club a l'hora d'encarregar-li un himne que no només parlés de Girona ciutat, sinó que fos més global.

Ahir els jugadors van tenir l'oportunitat no només d'escoltar-lo, sinó també d'intervenir (amb càntics a dins la sala de gravació) al videoclip que també es muntarà. Avui l'himne sonarà a Montilivi just abans del partit contra la Ponferradina. La música té ritme i la lletra és senzilla. Pot enganxar i esdevenir un senyal d'identitat, i també el càntic preferit de l'afició. «Jo de música no en tinc ni idea, però tinc orelles per escoltar. I m'agrada. Hi ha actes que sumen i n'hi ha que resten. I aquest suma. I la cançó té prou marxa perquè els jugadors surtin al camp amb més trempera», va dir Raül Agné. El tècnic no va ser qui més va moure l'esquelet, però a la plantilla hi havia molta animació. També hi van estar representats l'equip femení i la penya Immortal amb una desena de membres.

L'autor, Josep Thió, opina que ha quedat un bon himne. «La gent el cantarà», afirma. Va explicar que tenia una cançó començada i que l'ha pogut readaptar i posar-hi lletra. «Primer volia parlar del costat positiu de l'esport, però després m'he centrat en la unió d'esports que es volen agrupar sota el nom del Girona», va explicar.