La descompressió seria si marxés fora, estant amb els meus i no pensant en res. Ha estat un any curt però molt intens on he après moltes coses.

Coses que ja sabia però que no havia viscut. El futbol és molt egoista i la gent que el dirigeix ho és molt i es mou per interessos. Jo he intentat ser coherent, amb una metodologia i un gran equip però en aquest món s'ha de ser murri. A Mallorca vaig anar amb el pit descobert, fent la feina però els resultats no ens van acompanyar.

Vull pensar que no. Quan el jugador juga no pensa si el president no es parla amb el director esportiu o si el màxim accionista no apareix en tres setmanes. El que va afectar a Mallorca va ser el canvi de situació dels jugadors a qui se'ls va dir que havien de pujar i quan vaig arribar lluitàvem per salvar-nos. I això els va pressionar molt i va fer que els tremolés tot: cames i cervell.

Jo sabia que era un club difícil perquè el seu consell d'administració estava format per quatre potes i s'havien de posar d'acord però no em va afectar aquesta incertesa. I quan vaig entrar, de seguida, l'apoderat de Claassen em va demanar disculpes i va mostrar-me el seu recolzament. Jo sobretot vaig tenir el suport del director esportiu, Toni Prats, i amb la resta gairebé no vaig tenir ocasió de parlar. Només venien quan guanyava. Això sí, Prats sempre hi era.

Molt. En la gestió del vestidor hi havien masses grups. El nucli fort eren els Alfaro, Antonio López, Generelo, Iriney, etc. que intentaven aguantar l'equip però el vestidor no estava ben gestionat internament. Va haver-hi un entrenament que no estàvem fent bé les coses, els vaig dir que marxessin a casa i que tornaríem l'endemà i s'ho van prendre fatal.

Sobretot igualada pel limit salarial. No vull dir que va ser fluixa però sí una categoria com feia temps que no veia.

Sí. Pel moviment de fitxatges que s'estan fent en què no ressalta ningú. El futbol és un mirall de la crisi a l'estat. Els millors jugadors de la categoria pugen o marxen i la segona A es nodreix de la segona B.

Molt bé. Estan complint, el veig assentat a la categoria, ha superat el primer any de Sakamoto, han vist què hi pot aportar i van encertar amb el canvi de tècnic.

Jo vaig marxar molt bé amb Soteras i també amb Sakamoto que em va oferir la possibilitat de continuar. Però no m'esperava que funcionés tan bé, i no parlo dels resultats, que també, si no de funcionament de club. Deleguen les funcions al director esportiu, al gerent i als professionals de cada àrea.

Va ser un molt bon fitxatge i ens va costar molt signar-lo. El seu segon any va ser millor que el primer i no sabem com hagués estat el tercer. S'ho mereix.

A mi em dóna més satisfacció que jugadors com Cuenca, Lanza i Aníbal prosperin i juguin a primera divisió que no pas haver pujat amb el Sabadell.

Tinc el prisma molt obert i tan de bo pugui escollir. Si arriba alguna oferta de l'estranger ens haurem de mirar el projecte; perquè jo em dec a la família i al meu grup de treball.

És que no hi crec gaire. Els dirigents haurien d'apostar pel que creuen i no anar al valor segur. El risc amb gent jove com ara Lobera o Sergi ha sortit bé.