No. Si la gent conegués l'arbitratge pensaria de manera molt diferent. Som un esportista més, viatgem, ens entrenem, tenim objectius com qualsevol altre jugador. L'únic que canvia és la percepció. Si un jugador fa una actuació dolenta i fa el gol en l'últim minut, és l'heroi. Si l'àrbitre està fent una molt bona actuació i en l'últim minut s'equivoca, és culpable directe.

Tot i que sembli estrany, la troba en sortir d'un camp sense que es parli d'ell i havent-la encertat a en l'acció determinant del partit. En la discreció, en el meu cas. També quan prens una decisió important l'encertes, encara que sigui impopular.

La preparació física canvia. Dilluns i dimarts ens entrenem més fort i els tres dies restants la càrrega física baixa. Després veiem vídeos dels equips, i tot i que jo ho faig cada setmana, els dies previs ho faig de manera més intensa i centrat en els equips que arbitraré. Després, en la concentració a l'hotel, fem una xerrada amb els assistents i veiem vídeos.

Sí, no som persones alienes al futbol. Ho sabem tot igual com un jugador de l'equip ha de saber el que cal. També és veritat que això depèn de cada àrbitre. N'hi ha que no volen saber gaires coses perquè prefereixen anar més amb el que passi,
sense prejudicis. En el meu cas vull tenir la màxima informació, però no per utilitzar-la com a prejudici, ja que no assenyalaré res que no passi, sinó per estar preparat amb segons quines coses.

No només em refereixo si hi ha jugadors que protesten o que es tiren o no; més aviat al tipus de joc per com m'hauré de situar, si un equip fa sovint l'estratègia del fora de joc, si aturen l'atac rival amb faltes, etc.

Sens dubte. El canvi més visible és en l'aspecte físic, però també ha canviat la part mental. Fem cursos, xerrades, tenim preparadors psicològics... Potser en l'aspecte mental encara ens queda una mica per millorar.

Òbviament quan falles estàs més afectat que quan l'encertes. Jo tinc un preparador personal i treballem aquest aspecte. Però una part molt important és la de millorar. Els àrbitres ens veiem cada partit més de tres vegades valorant cada decisió. Tenim una estadística d'encerts i errors i en els errors mirem per què han passat i com podrien no haver passat.

Sí, és així. A segona A tenim una relació molt bona amb els jugadors, parlem fins i tot de coses que no són del partit. Tenim una relació cordial que, com és lògic, quan comença el partit s'acaba. Al cap i a la fi, la feina del jugador és fer que l'àrbitre s'equivoqui i la de l'àrbitre, castigar les accions punibles.

És un fet cultural. Costaria molt augmentar el respecte a l'àrbitre i al rival, tot i que seria per millorar. Em costa creure que hi ha un futbol aquí en què un jugador no intenta enganyar l'àrbitre o no intenta treure profit d'una acció a qualsevol preu.

Jo crec que no hi té res a veure. Simplement en el futbol espanyol hi ha una cultura contra l'àrbitre i ja està. És molt fàcil atacar una persona que s'equivoca, que no té seguidors i que mai no contraataca.

I tant! L'arbitratge aquí no és que estigui infravalorat, sinó que ni es valora. Si tens un error en 200 partits, sempre quedaràs marcat com l'àrbitre que va tenir aquell error.