Demà passat se sabrà si l'Spar Citylift Girona va trobar ahir el punt òptim d'equilibri entre esforç i estalvi. De moment, la previsible setena derrota en l'Eurolliga ja és al caseller, però la manera d'acabar el partit, amb el Nadejda relaxat, Roberto Íñiguez demanant dos temps morts en els últims 21 segons (54-57 i 56-58) i Fontajau animant l'equip a la recerca de la gesta, propicien un estat d'ànim positiu, ben diferent al de diumenge passat contra el Mann. Dissabte, a més de positivisme, caldran cames.

Primera meitat prou convincent de l'Spar, ateses les circumstàncies. I més quan Daria Mieloszunska es va regirar el turmell esquerre (13-13, 9'). I amb bones notícies. L'equip va donar la cara tot i les dificultats per atacar en cinc contra cinc quan el Nadejda s'hi posava al darrere. Però Ortega va fer unes rotacions clarament pensades per a dissabte (en el minut 4 ja van aparèixer Mingo i Kuktiene) i a la mitja part l'única sobreexplotada era Jordana (19 minuts), en part per la lesió de la polonesa. L'altra bona notícia va ser que Mingo va vèncer les frustracions en el primer triple que va tenir (8-8).

Ortega va recórrer a la zona en el segon quart (i en bona part de la segona meitat). No tant per protegir el rebot (Coulibaly i Pikciute el garantien amb solidesa) com per portar el partit a un ritme menys exigent. Però és que, a més, el Nadejda –Íñiguez també va fer moltes rotacions– va estar uns minuts anestesiat. D'inici va tenir sort d'Anoikina i d'un parell de portes enrere mal defensades per l'Uni (16-23), però l'Uni, amb el caràcter de Jordana, Knezevic i Coulibaly, la tornada de Mielozinska i un bàsquet de sota de Pikciute llargament ovacionat va tornar (empats, a 26, 28 i 30) fins que Anna Cruz va rescatar l'equip rus dividint bé la zona (32-36).