L'èxit impossible del Vendrell
Catapultat pel galàctic Mitjans (4), va alçar el títol en un duel inversemblant i polèmic contra el Barça. Va forçar la pròrroga amb el temps exhaurit i la tanda a un segon del final
La final de la Lliga Catalana va ser ahir, setze anys després, un gran espectacle amb tot els ingredients imaginables i fins i tot inimaginables i va engrandir la llegenda del Moritz Vendrell. L'equip del debutant Guillem Pérez li va pispar el títol al Barça en igualar un 6-3 en el temps reglamentari i un 7-6 en la pròrroga per acabar de rematar-lo en la tanda de faltes directes. L'incommensurable Eloi Mitjans, va clavar quatre faltes directes consecutives, va marcar els quatre últims gols del seu equip i va ser el gran heroi d'un final molt amarg per al Barça, que es va queixar –amb raó– d'un arbitratge procliu a la gesta que va filar massa prim en l'última falta de la pròrroga quan només quedava un segon i assenyalant una directa que va propiciar el 7-7 marcat per Mitjans. Va ser l'enèsima galleda d'aigua freda d'un partit interminable per als blaugrana, que s'acomiaden del somni dels set títols. En la tanda de faltes directes –substitutiva del penals–, el Vendrell va ser superior amb els gols de David Martínez i Jordi Ferrer, i al Barça només va sucar Lucas Ordóñez. Txus Fernández va estar pletòric entre els pals.
El Barça va arrencar amb un equip ultradefensiu i li va faltar profunditat, mentre que el Vendrell va crear més sensació de perill. Creus va engaltar un rebuig en l'aire i va situar els penedesencs al davant en el marcador (0-1). Ricard Muñoz, el tècnic del Barça, va fer un canvi radical de fesomia i va fer entrar Ordóñez i Álvarez. El primer, recent campió del món, va engaltar un rebuig de Txus Fernández, en una acció semblant a la de Creus, i va fer l'empat (1-1). El més gran registre ofensiu, però, va coincidir amb una fase de poca consistència en la rereguarda i Muñoz va haver de demanar temps per recompondre les línies. L'entrada de Francesc Gil al Vendrell i el joc interior havia generat problemes al Barça. Edu Lamas va veure una blava per llançar l'estic d'un contrari, i el seu equip es va quedar amb tres jugadors de pista. Ferrer no va transformar la directa però el porter blaugrana va retenir la bola tancant les cames, i el penal el va executar, també aturat per Fernández, l'especialista Miras. En superioritat, Gil la va clavar des del vèrtex (1-2). Els blaugrana van tenir la gran oportunitat de fer l'empat en la desena falta vendrellenca però el porter Txus Fernández, segur, va tapar tots els forats a Álvarez en la directa.
Amb Gual manant, Costa guanyant espais a dins i Lucas i Panadero elèctrics, el Barça va sortir força més endollat en el segon temps i va capgirar el resultat. El Vendrell, que dissabte va fer un gran desgast, semblava fos. Gual va fer l'empat penjant la bola al quadre (2-2) i Ordóñez va marcar el 3-2 en un rebuig. Álvarez va fer un gran gol engaltant per darrere la porteria en una acció tan clàssica com complicada (4-2). Miras, de penal, va reduir diferències però només al cap de 20 segons Barroso, de penal –protestat–, va fer el 5-3 que va crear esporàdicament les il·lusions dels de Guillem Pérez. El 6-3 marcat per Edu Lamas empenyent al segon pal una gran assistència de Pascual va semblar deixar el partit dat i beneït.
El doble miracle
Però el Moritz Vendrell du la fe en l'ADN col·lectiu. Els de Guillem Pérez van perseverar. Mitjans va entrar a la llegenda de la final clavant tres faltes directes consecutives (6-6), l'última amb el temps exhaurit després d'una acció infantil de Barroso en el darrer segon, en una bola dividida intranscendent que li va valer una fatídica blava.
En el temps afegit –una sola part de 5 minuts–, Pascual va fer el 7-6 d'esquenes, murri dins del quadre, i Lamas va enviar una directa al pal que hauria suposat la sentència. Llavors els àrbitres es van inventar una altra directa quan faltava un segon i 9 dècimes. Van treure la blava a Pascual per l'acció quan la falta l'havia comès Gual i Mitjans, va arrodonir el recital superant aquest cop Egurrola, que havia substituït Sergi Fernández en el temps afegit. En la tanda, el Moritz Vendrell va obtenir el quart títol de la seva història.