No, estic força con­tenta. A mi sem­pre m'han trac­tat molt bé i en aquest sen­tit no tinc cap queixa, al con­trari. Els patro­ci­na­dors també em cui­den molt bé.

No, fins i tot els pre­mis en metàl·lic de les cur­ses són iguals. Pot­ser sí que, en alguns casos, en nois es donen pre­mis en metàl·lic de l'u al deu i en noies, de la u a la cin­quena, però en part és nor­mal perquè, de nois, en par­ti­ci­pen molts més i per això donen més pre­mis. Quant a reco­nei­xe­ment popu­lar i trac­ta­ment mediàtic, també estic con­tenta.

N'hi ha mol­tes que sur­ten a córrer però no tan­tes que com­pe­tei­xin, tot i que cada cop més. També en les cur­ses més llar­gues. Això vol dir mol­tes coses: que l'esport està de moda i que les noies que estem més enda­vant estem trans­me­tent a la resta que aquest esport també és per a nosal­tres.

Tenia dos refe­rents. Un, en Quico Soler, que va ser el Kilian Jor­net dels anys noranta. I l'altre, l'Ara­celi Segarra, que va ser la pri­mera cata­lana que va pujar l'Eve­rest. Allò em va moti­var molt.

És cert que en fal­ten, però m'ale­gro molt de mis­sat­ges que rebo de dones que em diuen que he estat font d'ins­pi­ració per posar-se a córrer. Per­cebo que els he enco­ma­nat la moti­vació per fer esport, i això és una satis­facció.

Sí que passa. Pot­ser perquè deter­mi­nats esports, com el bàsquet o el fut­bol, són més vis­to­sos en nois que en noies. El poten­cial físic de les noies no és el mateix que el dels nois i aquest pot ser el motiu. Això no vol dir que les noies no juguin bé. També crec que, en el cas del bàsquet, si es reduís la mida de la pilota i es bai­xes­sin les cis­te­lles podria haver-hi esmai­xa­des i seria més espec­ta­cu­lar. M'ho comen­tava una vegada una juga­dora pro­fes­si­o­nal.

No és cap pro­blema. He cone­gut noies que han parit i al cap de tres mesos ja tor­nen a córrer. Fins i tot noies d'alt nivell que han sor­tit a córrer pre­nya­des. Amb més pre­caució, és clar. Depèn de la moti­vació de cadas­cuna. Si la gent del vol­tant hi ajuda, una dona pot pas­sar un embaràs i con­ti­nuar amb la seva car­rera.

La meva pare­lla, que és una dona, m'ajuda moltíssim. L'embaràs el va pas­sar ella, però la fei­nada hi és igual­ment per a totes dues. El 2011, per exem­ple, els meus resul­tats espor­tius no van ser bons, perquè era impos­si­ble amb bes­sons recent nas­cuts. A les nits ni dor­mia. Però quan els nens van començar a anar a la guar­de­ria tot va aga­far forma i l'any següent vaig gua­nyar el cam­pi­o­nat del món. La col·labo­ració, l'ajuda i les ganes mouen mun­ta­nyes.

En aquest cas pot­ser hau­ria avançat la mater­ni­tat, però és clar que també con­ti­nu­a­ria i espe­ra­ria la col·labo­ració de la pare­lla. Això no només és cosa de dones, sinó de dues per­so­nes.

No ho des­carto, però ara estic en un moment molt bo de la meva car­rera. A més, ja tinc dos nens. Un ter­cer m'agra­da­ria, però ara estic bé com estic. Si només hagués tin­gut un nen, segur que sí, però tenim bes­sons i ens omplen molt.