L’eli­mi­nació de la copa, en les semi­fi­nals, ja és història i l’Spar Girona afronta el tram final de la tem­po­rada amb el gran objec­tiu del curs més enllà de títols o jugar finals: tor­nar a l’Euro­lliga la tem­po­rada que ve, a tocar. L’equip ha de sumar dues victòries en els tres par­tits que li que­den, el pri­mer dels quals dis­sabte que ve a Vitòria, que si guanyés per­me­tria a l’Uni cele­brar el pri­mer lloc en la lliga regu­lar, i el con­seqüent pas­sa­port per a la màxima com­pe­tició con­ti­nen­tal després de dos anys jugant l’Euro­copa, el diu­menge de Rams superant l’Ensino a Fon­ta­jau. La der­rota de l’Ave­nida con­tra el campió de copa, el Jai­ris –l’Uni el visita en la dar­rera jor­nada–, aplana més el camí de la pri­ma­vera groga. I si el València no gua­nya avui a Bada­lona –4 der­ro­tes segui­des entre lliga i copa–, l’Spar tindrà la flo­ració a un sol tri­omf.

Tot gràcies a la victòria con­tra el Casa­de­mont, l’amfi­trió del tor­neig a Sara­gossa i que des que el va gua­nyar fa dos anys ha pri­vat el club gironí de veure’s les cares amb els millors equips euro­peus. Tri­omf fona­men­tal i fona­men­tat des d’un bon inici (6-0 i 20-6), a par­tir del qual les visi­tants ani­rien fent la goma amb reac­ci­ons cada vegada que les locals adqui­rien un avan­tatge màxim.

La baixa de San­dra Ygue­ra­vide, per pre­caució per unes molèsties mus­cu­lars a la cama esquerra, mar­ca­ria la distància entre l’equip titu­lar (67 punts i 78 de valo­ració, amb 4 i 5 de Tate) i les rota­ci­ons, amb espe­cial menció per al +30 de Hris­tova quan era a pista, d’una banda, i el 5/8 tri­ples de Chloe Bibby, que iguala el seu sos­tre –5/6 a Ger­nika el 4 de desem­bre (76-85)– i es queda a un del seu rècord amb l’Uni, a l’Euro­copa con­tra el Pecs en la fase de grups (6/8, 71-74), de l’altra. És clar que si Roberto Íñiguez, que tor­nava a la ban­queta un cop com­ple­tada la sanció de 7 par­tits, no dis­po­sava de la capi­tana, Car­los Can­tero per­dia Mari­ona Ortiz i Tanaya Atkin­son, dues titu­lars, i veia com Shante Evans només aguan­tava 5 minuts.