El Barça de Luis Enri­que, de moment, no té sos­tre. Ve d'on ve, de la decadència d'un equip, del final d'un cicle i de mar­car un punt d'inflexió. A par­tir d'aquí, crear un grup fort, defi­nir-lo, armar-lo d'argu­ments i fer-lo créixer és un procés. Un procés que rara­ment és curt i que està obert. En aquest camí, l'equip ha pagat peat­ges asso­ci­ats a der­ro­tes (Ber­nabéu, PSG i Ano­eta), també a peti­tes cri­sis (Deu­lo­feu, Xavi, Piqué, Luis Suárez, Messi...) i ha superat tests d'estrès (Atlètic x3, Mes­ta­lla, Eti­had Sta­dium i la copa), que fins ara ha con­ver­tit en fac­tors de crei­xe­ment. Per això la tra­jectòria del Barça puja i puja i a hores d'ara és impos­si­ble saber fins a on. Set­ma­nes com aquesta, la del City i la del clàssic, són proteïna pura per al fut­bol, la com­pe­ti­ti­vi­tat i el grup. Per això és tan impor­tant, demà i diu­menge, ser fidel a un mateix, no tenir dub­tes, ni por, ni fer con­ces­si­ons, ni mirar enrere. És cert que la fan­ta­sia de Messi, la pinya i les cares blau­grana a Ipu­rua con­tras­ten vigo­ro­sa­ment amb la des­es­pe­ració cen­tri­fu­gada de CR7 i el mal ambi­ent que van expli­ci­tar el ves­ti­dor, la grada i les cares dels blancs con­tra el Lle­vant. Segu­ra­ment, a hores d'ara, el Barça té més equip que cre­di­bi­li­tat i el Real Madrid, més cre­di­bi­li­tat que equip. Així ho demos­tren les estadísti­ques de l'un i el pal­marès recent de l'altre. Pro­ba­ble­ment, aquesta sigui una set­mana per fer el sor­passo i gua­nyar-se la cre­di­bi­li­tat a costa del rival més directe. Per això aquests 180 minuts de fut­bol al Camp Nou són espe­ci­al­ment trans­cen­dents. El premi són els quarts de final d'una Cham­pi­ons en què el Barça no és favo­rit i qua­tre punts d'avan­tatge en la lliga que poden des­con­nec­tar men­tal­ment els blancs, obli­gar-los a triar l'objec­tiu més fac­ti­ble. Per això no val a badar. El City de Pelle­grini va per­dre mitja lliga el cap de set­mana pas­sat; el Madrid d'Ance­lotti viu entre empre­nya­des, enve­ges i rati­fi­ca­ci­ons; pro­ba­ble­ment se sen­ten entre l'espasa i la paret i és jus­ta­ment en aquesta situ­ació que el Barça de les 16 victòries en 17 par­tits, els 126 gols mar­cats i el Messi des­en­ca­de­nat ha de demos­trar el seu ins­tint assassí.