Sem­bla que aquest mes de gener aca­barà demos­trant que el Barça de Luis Enri­que té més gruix i més futur del que se li augu­rava la vigília de Reis després de la der­rota d'Ano­eta. Falta el par­tit de demà al Cal­derón, que acre­dita com a favo­rit a un títol, encara que sigui el de copa, però dues victòries con­tra l'Atlético de Madrid (lliga i copa), dues gole­ja­des fora de casa (Dépor i Elx), un balanç de 23 gols a favor i 1 en con­tra (de penal) en sis par­tits i sobre­tot la sen­sació que l'equip ha cres­cut en la bona direcció han enter­rat la per­cepció, segu­ra­ment pre­ci­pi­tada, que fa un mes ren­dia l'equip i posava data de cadu­ci­tat a Luis Enri­que a la ban­queta del Camp Nou. Con­ti­nua que­dant molt per fer i tot per gua­nyar, però l'equip no amaga les seves for­ta­le­ses. Una de les impor­tants és que costa molt fer-li un gol, perquè la por­te­ria està molt ben coberta, perquè defen­sen tots, ja sigui pres­si­o­nant a dalt en bloc o impli­cant-se en la tran­sició defen­siva, i perquè l'estratègia ha pas­sat de ser una ago­nia a donar algu­nes ale­gries. Una altra de trans­cen­dent és que Luis Enri­que ha res­ca­tat de la decadència peces fona­men­tals per fer un equip campió, com ara molt clara­ment Piqué, Alba, Bus­quets i, òbvi­a­ment, Messi i en menor mesura Ini­esta i Pedro. I segu­ra­ment la més bri­llant és la soci­e­tat Messi-Ney­mar, res­pon­sa­ble directa de 50 gols dels 91 que ha mar­cat el Barça. Els dos galls que Johan Cruyff vati­ci­nava picats i con­flic­tius pels seus egos, de moment, són una base d'oli quant a la relació per­so­nal i pro­fes­si­o­nal i la font prin­ci­pal de dese­qui­li­bri, inti­mi­dació i capa­ci­tat gole­ja­dora de l'equip. Messi és el millor i el suport tàctic de Suárez ajuda, però Ney­mar també s'ha gua­nyat un espai cada cop més impor­tant en aquest nou cicle del Barça. I no és només pels seus 19 gols en 24 par­tits, que també, sinó per la seva acti­tud, que l'està per­me­tent créixer a l'ombra dels galons de Messi, igual que Messi va créixer al res­guard dels de Ronal­dinho. Que els dos galls s'enten­guin diu molt de la seva intel·ligència i també per­met plan­te­jar-se el futur amb opti­misme.